R2-D2, WALL·E, C-3PO, Johnny 5, Bender, tots aquests tenen alguna cosa en comú, suposo que ja ho deus haver endevinat... són robots! I, sincerament, no sé per què des que tinc ús de raó m’han atret tant. Se sol dir que la infantesa marca una mica el que serem en un futur o almenys ens hi predisposa i atès el meu amor per la robòtica, els meus coneguts no tenien cap dubte que acabaria estudiant una cosa relacionada amb aquest àmbit i treballant en una empresa com GMV, on desenvolupar les meves inquietuds tecnològiques. GMV seria una empresa perfecta per les seves inversions en exploració robòtica, els projectes amb missions a la Lluna i a Mart o els projectes en sistemes autònoms. I sense avançar esdeveniments, us diré que GMV també disposa d’impressores 3D per poder fer ús de la tecnologia additiva en la part de prototipatge, però, de les impressores 3D, en parlaré més endavant. Va ser el primer any de carrera on vaig tenir el que es podria dir com un amor a primera vista tecnològic. Recorrent els racons de la universitat, corrent de laboratori en laboratori, em vaig trobar unes màquines que semblaven escopir plàstic i, gràcies a això, construir certs objectes. Llavors no ho sabia, però aquell instant seria el meu primer contacte amb una impressora 3D i amb la tecnologia additiva. La veritat és que no sabia gaire bé què era una impressora 3D, ni el que costaria fer-la, ni de bon tros el que era la tecnologia additiva en què es basen, però del que sí que estava segur és que sense cap dubte en tindria una. Em vaig posar en contacte amb les persones que portaven les impressores 3D i em van ajudar a construir la que seria la meva primera impressora 3D... I des d’aleshores ja he arribat a tenir-ne més de tres! En aquell moment, aconseguir-ne una era difícil i car, ja que molts dels materials calia demanar-los fora del país. Per a aquells que no estiguin familiaritzats amb les impressores 3D, el funcionament és ben senzill: Un filament de plàstic que es troba bobinat passa a través d’una resistència que el fon i va dipositant capa per capa fins a formar el model real. Per formar aquest model real, cal seguir un patró, el qual es crea a través d’un programa la missió del qual és dividir en capes l’objecte per imprimir. Estava meravellat amb la impressió 3D. Podia imaginar el que volgués i simplement, a través d’un disseny CAD en 3D, ho podia imprimir. Era molt senzill i fins i tot no tenia ni que dissenyar els objectes, ja que ja n’hi havia molts fets per altres persones de la comunitat que pujaven a certes plataformes en línia. Al principi, com podreu imaginar, només se m’ocorrien coses tan útils com poden ser un penjador o una figureta d’acció. Tanmateix, no parava de donar voltes al cap pensant com podria treure-li més utilitat i profit. No va ser fins molt més endavant i després de tenir altres impressores 3D quan aquesta solució va aparèixer de la nit al dia. Veient les xarxes socials va aparèixer el projecte d’AYUDAME 3D. AYUDAME 3D és un projecte mitjançant el qual es creen i lliuren pròtesis de braços impreses en 3D, denominades trésdesis, de manera gratuïta a persones amb discapacitat. Aquestes trésdesis són braços impresos en 3D que permeten certa mobilitat prènsil gràcies a l’articulació que tingui la persona a qui va dirigida, ja sigui el canell, el colze o l’espatlla. Aquesta organització s’encarrega de recopilar les dades de les persones que necessiten una pròtesi, analitzen la trésdesis que necessiten i es posen en contacte perquè alguna de les persones de l’associació, que denominen HELPERS3D, pugui encarregar-se d’imprimir-la, muntar-la i empaquetar-la per enviar-la al seu destinatari final. És molt emocionant veure com amb una impressora 3D, unes quantes hores d’impressió i muntatge es pot dibuixar un somriure en una persona sense recursos i que no es pot permetre una pròtesi, ja que moltes de les persones a qui van dirigides són residents en països del tercer món. AYUDAME3D es va iniciar fent trésdesis per a persones necessitades, però avui dia ha expandit la seva ajuda aportant màscares als sanitaris durant la pandèmia (on GMV també va aportar el seu granet de sorra cedint-nos alguns materials per poder dur-les a terme) o col·laborant amb hospitals en la creació de chembox. Les chembox són capses decorades amb personatges infantils (STAR WARS, Frozen, Spiderman, etc.), preparades per allotjar a l’interior les bosses de quimioteràpia en el tractament en nens, amb l’objectiu de fer-lo més suportable i també la seva estada a l’hospital. AYUDAME3D no ha parat de créixer durant aquests anys i enguany ha creat una nova plataforma per poder organitzar de millor manera l’equip de HELPERS3D i agilitar els tràmits perquè l’ajuda arribi a les màximes persones possibles. És un orgull i un plaer poder contribuir a fer d’aquest món un lloc millor a través d’una eina com és la impressora 3D que al principi anava destinada a ser utilitzada només com a hobby. Gràcies a associacions com AYUDAME3D, empreses com GMV i a la col·laboració de centenars de persones amb inquietuds, no només tecnològiques sinó també humanes, podrem arribar a fer-ho realitat. Espero continuar durant molts més anys esprement les meves impressores 3D i embarcar-me en noves aventures, aportant el meu granet de sorra per fer la vida d’algunes persones una mica més feliç. Ja només em queda preguntar... Quina serà la següent aventura 3D en què embarcar-se?

Autor: Rafael Leor