El costat humanitari de l’observació de la Terra

Els darrers anys, la disponibilitat i la qualitat de les dades d’observació de la Terra (OT) han transformat profundament la manera en què la humanitat comprèn i gestiona les crisis. A partir dels satèl·lits que orbiten a centenars de quilòmetres de la Terra, avui ja és possible obtenir informació gairebé en temps real sobre catàstrofes naturals, degradació del medi ambient i emergències humanitàries. Aquesta revolució no és només tecnològica, sinó que també incideix, principalment, en l’àmbit humanitari.

Quan es produeix una catàstrofe, sia un huracà, un terratrèmol, un incendi forestal, una inundació o fins i tot els efectes d’una guerra, resulta crucial tenir accés a informació immediata i precisa. Les dades d’OT proporcionen una visió ràpida de la situació que els sistemes terrestres no poden igualar. Els satèl·lits de radar d’obertura sintètica (SAR), per exemple, poden penetrar els núvols i operar de nit, la qual cosa garanteix una vigilància contínua fins i tot en condicions meteorològiques adverses. Les imatges òptiques, per la seva banda, ajuden a cartografiar la destrucció, avaluar els danys i orientar de manera eficaç les tasques de socors, tot això a uns pocs clics de distància.

En contextos humanitaris, les dades d’OT permeten als responsables de la presa de decisions assignar recursos on més es necessiten. Durant les inundacions, per exemple, els mapes d’inundacions ajuden a identificar les comunitats aïllades i planificar les rutes de rescat. A les zones de conflicte, l’OT pot ajudar a controlar els desplaçaments de població, detectar danys en les infraestructures, optimitzar la logística dels corredors humanitaris i supervisar el lliurament de l’ajut, especialment quan la informació sobre el terreny és escassa o contradictòria.

Quan es combina amb altres fonts d’informació —sensors terrestres, models, dades col·laboratives o fins i tot publicacions en xarxes socials—, l’OT permet construir una visió multidimensional d’una crisi i desenvolupar simulacions que donin suport a la presa de decisions predictives i proactives.

A Europa, el Servei de Gestió d’Emergències de Copernicus (SGEC) és un exemple representatiu d’aquesta capacitat. Com que funciona 24 hores al dia, set dies a la setmana, pot proporcionar dades geoespacials obertes i anàlisis ràpides que serveixen de suport a les autoritats i les organitzacions humanitàries de tot el món, des de la preparació fins a la recuperació després d’una crisi.

La democratització de les dades d’OT —impulsada pels programes oberts dels satèl·lits Sentinel i Landsat, i pel creixement de constel·lacions comercials com Planet, ICEYE i Maxar— ha reduït els costos considerablement i ha augmentat l’accessibilitat. De manera paral·lela, el processament en el núvol, la intel·ligència artificial i les plataformes digitals estan eliminant les barreres tècniques, la qual cosa permet a un nombre cada vegada més gran d’usuaris transformar dades complexes en informació útil.

Per a moltes organitzacions, especialment als països amb menys desenvolupament tecnològic, aquesta evolució representa una oportunitat per superar les limitacions d’infraestructura i capacitat tècnica. El repte ja no és obtenir les dades, sinó convertir-les en coneixement aplicable i fomentar-ne la integració en les polítiques públiques i en la resposta a les crisis.

A mesura que el món s’enfronta a emergències cada cop més freqüents i intenses, l’observació de la Terra es consolida com a pedra angular de la resiliència mundial. Invertir en la seva adopció institucional és essencial per poder alliberar-ne tot el potencial.

Les dades d’OT no són mers píxels arribats de l’espai: són els ulls de la humanitat mirant-se a si mateixa, a més d’una eina essencial per donar respostes més ràpides, justes i informades a les crisis que defineixen el nostre temps.

Autor: António Araújo

Aquest article es va publicar amb antelació a Tek Notícias.