Com la tecnologia està transformant la resiliència energètica

La digitalització de les xarxes elèctriques no és una opció, sinó una prioritat estratègica per a Europa. Davant l’augment de la demanda, la integració massiva d’energies renovables i els riscos físics i cibernètics creixents, la Comissió Europea preveu que caldrà invertir 584.000 milions d’euros fins al 2030 per modernitzar el sistema elèctric. En aquest escenari, tecnologies com la robòtica autònoma, la intel·ligència artificial i, en l’horitzó, la computació quàntica, es consoliden com a pilars essencials per construir un sistema energètic més robust, flexible i alineat amb els objectius climàtics. Casos reals ja en marxa demostren com aquestes eines permeten anticipar-se a fallades, optimitzar recursos, reduir riscos i fer més resilient el subministrament elèctric del futur.

Automatització i robòtica: més enllà de l’eficiència

En un sector en què gran part de les operacions es duen a terme en entorns crítics —subestacions, refineries o plantes solars—, la robòtica mòbil autònoma es perfila com una eina clau per minimitzar riscos i augmentar l’eficiència operativa. 

Des de GMV s’està impulsant el desenvolupament de solucions en aquest àmbit mitjançant solucions com uPathWay, una plataforma avançada dissenyada per gestionar i integrar diferents tipus de robots mòbils —de fabricants diversos— en entorns operatius heterogenis. Aquesta solució permet, per exemple, automatitzar activitats d’operació i manteniment (O&M) a fi de facilitar intervencions més àgils, precises i segures, i alhora reduir l’exposició del personal humà a entorns complexos o potencialment perillosos. A més, incorpora un agent d’intel·ligència artificial que permet als robots detectar automàticament situacions anòmales durant els seus desplaçaments, com la presència d’objectes no identificats sobre el terreny o fins i tot fuites de gas imprevistes. Aquesta capacitat d’automatització no només millora l’eficiència operativa, sinó que també ajuda a afrontar la creixent escassetat de personal tècnic qualificat, especialment, en zones remotes o de difícil accés, oferint una solució escalable alineada amb el ritme d’expansió de l’activitat.

En plantes de generació distribuïda o en xarxes extenses, aquesta capacitat resulta estratègica per abordar un dels grans reptes actuals: mantenir la seguretat operativa sense incrementar els costos d’operació i manteniment.

Intel·ligència artificial: anticipar-se a la fallada, reduir la petjada

La intel·ligència artificial també està aportant valor en aspectes menys visibles, però igualment crítics. Un exemple n’és la detecció d’anomalies en processos industrials o laboratoris d’R+D, en què models avançats permeten identificar desviacions de qualitat en productes com olis o biocombustibles, anticipar problemes en fases primerenques del desenvolupament o millorar l’eficiència en els assajos.

A més, eines com GMV PitIA s’estan aplicant també a l’anàlisi de dades operacionals, i permeten detectar patrons d’ús, anticipar pics de demanda energètica o ajustar la producció en temps real. Aquesta mena de capacitats no només optimitza els recursos disponibles, sinó que contribueix directament a reduir la petjada de carboni i avançar cap a models energètics més sostenibles.

L’horitzó quàntic: resoldre l’irresoluble

Mirant al futur, el sector energètic comença a explorar tecnologies emergents com la computació quàntica, especialment prometedora per resoldre problemes d’una complexitat matemàtica mol alta que avui requereixen recursos computacionals immensos. Per exemple, simulacions de xarxes elèctriques amb milers d’escenaris possibles, o l’optimització simultània de múltiples variables en temps real —factors meteorològics, consum, producció renovable— es podrien veure transformades radicalment per aquestes capacitats.

La computació quàntica representa una via de recerca que a GMV s’està treballant per afrontar la planificació de sistemes energètics més dinàmics i resilients, en els quals la predictibilitat i l’eficiència siguin compatibles amb la flexibilitat operativa.

Transformar la xarxa elèctrica en una infraestructura intel·ligent és més que una evolució tecnològica: és una necessitat crítica per garantir l’energia del futur i no quedar-nos a les fosques.

Autor: Eric Polvorosa