GMV dissenya components embarcats i terrenys de futurs sistemes de control de vol per a exploració espacial

Aquest contracte, adjudicat pel Centre de Recerca i Tecnologia Espacial (ESTEC) de l’Agència Espacial Europea (ESA) a GMV Espanya, GMV Polònia i GMV Portugal, amb la col·laboració del personal de GMV al Centre Europeu d’Operacions Espacials (ESOC), té com a finalitat el desenvolupament d’una plataforma que integri i defineixi els sistemes FDS i GNC (que, units, formen el sistema de control de vol o FCS) i les interfícies respectives.

Les recents missions interplanetàries de l’ESA –Rosetta i Exomars–, que han obtingut uns resultats realment extraordinaris, han estat possibles en gran part gràcies a l’alt nivell d’acompliment de l’FDS dels segments terrenys. La plataforma, en la qual treballen equips de l’ESOC integrats per especialistes de GMV, és l’encarregada de controlar múltiples aspectes del moviment de la nau espacial.

El nivell superior dels components automàtics de Guiatge, Navegació i Control incorporats a la nau espacial (segment espacial) reduirà la càrrega de l’FDS, més autonomia de les operacions reduirà costos i la menor dependència dels enllaços de comunicació per a viatges d’anada i tornada de llarga durada, especialment per a les missions a cossos llunyans, permetran la realització de maniobres més segures i precises i, per tant, més ambicioses.

Només un sistema GNC autònom permet la realització de maniobres precises per a un aterratge precís i una observació detallada. Alhora, el sistema GNC no pot funcionar de manera completament independent de la Terra i requereix algun nivell d’interacció amb l’FDS.

L’estudi d’hibridació, el repartiment de competències i el punt d’interfície òptim entre els dos sistemes s’han dut a terme sobre la base d’hipòtesis molt preliminars, sense anàlisi de navegació sòlida, fet que dona lloc a opcions d’estratègies subòptimes en les quals es basa el disseny dels sistemes.

Aquesta activitat contribuirà a l’estudi de les conseqüències de la hibridació i el repartiment de competències entre els dos sistemes, desenvolupant una plataforma que estimuli ambdós sistemes, integrants del Sistema de Control de Vol (FCS). Aquesta plataforma permetrà la valoració de diferents estratègies en les fases primerenques de la missió, posarà a prova la viabilitat de la missió o servirà per millorar l’acompliment de la missió o reduir costos.

Un cop validada, la plataforma s’utilitzarà per avaluar un possible escenari de missió a un objecte pròxim a la Terra o NEO (Near Earth Object), tipus AIM, i l’òrbita de propulsió elèctrica, augmentant les estratègies (G2G) de les missions FDS. Per a aquesta missió, l’anàlisi es basarà en hipòtesis realistes obtingudes de l’experiència de l’ESA i del sector en missions recents i futures.