El programa Galileo creua l’equador

Avui, a les 13.06 GMT (14.06 CET, 10.06 hora local) els satèl·lits Galileo 15, 16, 17 i 18 s’han enlairat amb èxit des del Port Espacial Europeu a la Guaiana Francesa a bord d’un coet Ariane 5. Amb aquest llançament, el sistema de navegació per satèl·lit Galileo ja disposa de divuit satèl·lits en òrbita.

Amb el llançament de quatre nous satèl·lits, Galileo ha creuat el seu particular equador: un cop en òrbita i després del procés de validació, quedaran operatius un total de 18 satèl·lits, fet que constitueix més de la meitat de la constel·lació nominal.

GMV té un paper determinant en el desenvolupament de molts elements claus de Galileo. A més d’aquestes activitats de Sistema, i conscient de la seva posició com a actor global en la comunitat GNSS, GMV ha apostat des de sempre pel desenvolupament d’aplicacions d’usuari per explotar la valuosa infraestructura que està ajudant a construir. Fruit d’això han vist la llum al llarg dels anys nombrosos productes GNSS. Tot i que inicialment desenvolupats per als sistemes tradicionals (GPS i GLONASS), molts d’aquests s’estan evolucionant i els resultats demostren que Galileo ja no és un somni, sinó una realitat reconfortant.
 

Un exemple, d’entre els molts possibles: srx-10, el receptor programari GNSS de GMV, ha estat actualitzat per a Galileo. L’srx-10 es va desenvolupar inicialment per al processament integral de senyals GPS i GLONASS, des de les mostres digitals fins al posicionament final, incloent tots les etapes intermèdies: adquisició i seguiment (basats en correlacions programari), generació d’observables, decodificació del missatge.

El desenvolupament de l’srx-10 es va guiar per tres directrius principals: eficiència computacional, que permetés l’ús de processadors de baixa gamma, amb potència molt menor que la d’un ordinador; robustesa, traient el receptor del laboratori i sotmetent-lo a condicions de dificultat durant campanyes exhaustives en els entorns més hostils (canons urbans); i, finalment, modularitat i escalabilitat, per aplanar el camí a l’evolució a altres sistemes GNSS, mantenint l’experiència prèvia acumulada. Fidel a aquest propòsit, l’srx-10 s’ha comportat com un producte potent i flexible que ha permès la seva actualització a Galileo de manera natural i suau.

El posicionament autònom amb Galileo és possible sempre que el receptor vegi un mínim de quatre satèl·lits, la qual cosa, amb els satèl·lits actualment disponibles, ja ocorre ben sovint. La figura mostra el posicionament amb srx-10 a les instal·lacions de GMV, utilitzant només quatre satèl·lits Galileo. L’arribada de quatre nous satèl·lits augmentarà la disponibilitat de Galileo i, per tant, millorarà les capacitats de posicionament. En tot cas, en mode multiconstel·lació, els satèl·lits Galileo actualment disponibles representen ja un complement molt valuós que millora les prestacions globals de GNSS en entorns difícils.