T’imagines un Mundial de futbol sense IA?

Sens dubte, costa d’imaginar. Però potser el veritable interès ja no resideix a comprovar fins on pot arribar la intel·ligència artificial, sinó a entendre com utilitzar-la de manera eficient i mesurar el valor que genera.

Si fa dos anys qualificàvem en aquest blog els Jocs Olímpics de París com els Jocs de la IA, el Mundial del 2026 confirma que aquesta tecnologia ha deixat de ser un element diferencial per convertir-se en part essencial de l’organització i el desenvolupament d’un gran esdeveniment esportiu.

Un dels exemples més representatius n’és Football AI Pro, un assistent basat en intel·ligència artificial generativa capaç d’analitzar milions de dades futbolístiques per proporcionar a les seleccions informació tàctica abans i després de les trobades. A diferència dels models de propòsit general, aquesta eina es basa en un model de llenguatge entrenat específicament amb la taxonomia i les dades oficials de la FIFA, la qual cosa permet generar anàlisis adaptades al context del joc i respondre a preguntes complexes sobre el desenvolupament dels partits.

La IA també és present en l’arbitratge mitjançant models tridimensionals dels jugadors que milloren la precisió del fora de joc semiautomàtic, en sistemes d’estabilització intel·ligent de les càmeres arbitrals per oferir imatges més nítides en temps real i en eines capaces de generar automàticament resums, repeticions i continguts personalitzats per a retransmissions, plataformes digitals i aficionats.

Més enllà de cadascuna d’aquestes aplicacions, el realment significatiu és que la IA ja està integrada en tota la cadena de producció i anàlisi de l’esdeveniment i ajuda a prendre decisions, millorar l’experiència de l’espectador i optimitzar processos que fa tot just uns anys requerien una intervenció completament manual.

Tanmateix, darrere de tota aquesta innovació hi ha una qüestió molt menys visible per a l’aficionat: Què suposa, des del punt de vista operatiu i econòmic, mantenir funcionant un ecosistema d’IA d’aquesta complexitat? I, sobretot, com es mesura el valor que realment genera?

La FIFA no ha fet públiques aquestes xifres i, a més, aïllar el cost específic de la IA no resulta senzill, ja que forma part d’una infraestructura tecnològica molt més àmplia que inclou comunicacions, sensors, anàlisi de dades i producció audiovisual. Precisament aquesta manca de visibilitat posa de manifest un dels grans reptes actuals de la IA: disposar de mecanismes que permetin mesurar, gestionar i optimitzar el seu ús per garantir que aporta un valor real.

Aquesta reflexió transcendeix l’àmbit esportiu i connecta de ple amb el desafiament que afronten avui moltes organitzacions. L’adopció massiva de la IA generativa ha introduït un nou paradigma: per primer cop, moltes capacitats de programari tenen un cost variable associat al consum de models d’IA. El repte ja no consisteix únicament a incorporar intel·ligència artificial, sinó a governar-la, mesurar-la i utilitzar-la de manera eficient.

A GMV tampoc som aliens a aquest repte. Disposar de mètriques d’ús, mecanismes de govern i criteris per seleccionar el model més adequat per a cada cas s’està convertint en un element estratègic. La pregunta ja no és només quant costa utilitzar la IA, sinó com maximitzar el valor obtingut de cada interacció amb aquests models, identificar les millors pràctiques d’ús i assegurar un ús sostenible a mesura que la seva adopció creix dins de les organitzacions.

Perquè, igual que passa en un Mundial, l’èxit no es mesura per la quantitat d’intel·ligència artificial desplegada, sinó per la seva capacitat per generar valor en cada decisió i en cada euro invertit.

Autor: Jesús Mariano Pascual Díaz