Créixer amb els projectes, quedar-s’hi per la gent

Una reflexió personal sobre 19 dels 20+1 anys de GMV a Portugal, a través dels projectes, la confiança i, sobretot, les persones que han ajudat a construir aquest camí.

Hi ha celebracions que són molt més que una data al calendari. Són moments en què una organització s’atura un instant, mira al seu voltant i s’adona que la seva història no es redueix a simples números, contractes, projectes o fites tecnològiques. Per damunt de tot, es basa en les persones.

Per a mi, la celebració dels 20+1 anys de GMV a Portugal va ser un d’aquests moments.

Ser-hi envoltada de tanta gent que ha format i forma part d’aquesta història va significar una cosa molt especial. Hi va haver alegria, retrobaments, converses, records compartits i aquella sensació estranya de poder mirar enrere amb orgull sense perdre les ganes de continuar construint el futur.

Cartells amb fotografies, projectes i moments crucials ens van ajudar a repassar la trajectòria de GMV a Portugal. Tanmateix, per mi, el més emocionant no va ser només reconèixer els projectes, sinó les cares. Persones que continuen amb nosaltres. Persones que han pres altres camins. Persones que, d’una manera o d’una altra, van deixar una empremta en aquesta història.

Ja fa dinou anys que vaig començar aquest viatge. Potser per això, quan miro l’evolució de GMV a Portugal, és inevitable que també observi la meva pròpia evolució professional i personal.

Quan em vaig incorporar a GMV a Portugal el 2007, era una jove de trenta anys i venia d’experiències molt lligades a l’àrea dels Recursos Humans: consultoria, departaments de RH més clàssics, entorns estructurats i mercats més tradicionals.

De sobte, em vaig trobar en un món completament nou.

El meu primer dia, me’n vaig anar a dinar amb els meus companys nous, la majoria joves enginyers de programari. A la taula, la conversa va girar al voltant del processament de senyals i d’un projecte anomenat Galileo, que llavors m’era totalment desconegut. Aquell dia, quan vaig arribar a casa, recordo que vaig comentar a la família: «Crec que he entrat en una pel·lícula de ciència-ficció i soc la turista accidental».

Avui dia, aquesta frase em continua provocant un somriure, però també resumeix una veritat que perdura: GMV va ser, des del principi, un lloc on el futur no semblava una idea llunyana. Era una cosa concreta, desafiant, en construcció. I la van construir persones reals amb talent, esforç, curiositat i un enorme desig d’arribar més lluny.

Una història feta de projectes, però construïda per persones

Abans que existís GMV a Portugal tal com la coneixem avui, ja hi havia una base tecnològica a Portugal elaborada per Skysoft. Potser, per això, la integració tenia tant sentit. Skysoft va ser, en certa manera, una empresa a imatge i semblança de GMV: nascuda també d’una spin-off universitària, creada per un grup de persones brillants i molt vinculades a la tecnologia, l’enginyeria i a projectes de summa exigència.

Les dues empreses ja es coneixien. Havien treballat en sectors similars i es van creuar com a socis o proveïdors en projectes a gran escala per a l’Agència Espacial. Amb la seva entrada al Grup GMV, aquesta base ha guanyat encara més protagonisme, ja que s’integra en una organització internacional amb una presència molt rellevant al mercat espacial.

En aquest context hi vaig arribar jo. L’empresa portuguesa estava en plena fase de creixement i afirmació. Els primers projectes de Galileo començaven a mostrar una clara ambició. Alhora, sorgien reptes en àmbits tan diversos com la gestió del trànsit, l’aeronàutica, els sistemes de transport flexibles, el processament avançat de senyals GNSS, l’observació de la Terra, la seguretat, el programari integrat, el control del trànsit portuari i, més recentment, els sistemes operatius en temps real i l’autonomia integrada en l’espai i més enllà.

Projectes com RITA, DIANA, TaP Médio Tejo, Copernicus, VTS Sines, XKY, Space Rider, ARIEL o CREAM són només alguns exemples d’una trajectòria llarga i molt més àmplia. Tanmateix, quan hi penso, no els veig com una llista de fites tècniques. Els veig com a capítols d’una història col·lectiva.

Sempre hi havia persones darrere de cada projecte. Persones que estudien, proven, s’equivoquen, corregeixen, dirigeixen i aprenen les unes de les altres. Persones que responen a nous reptes, sovint creant ciència i coneixement en origen amb recursos limitats, però amb una enorme capacitat d’adaptació. Persones que han demostrat al llarg dels anys que el talent no es mesura per la distància fins al centre de presa de decisions, sinó per la capacitat de contribuir.

Potser això és el que més em va impactar des del principi: adonar-me que la tecnologia pot ser extraordinària, però que són les persones les que la fan possible.

Créixer amb l’organització: de local a global

En certa manera, la meva pròpia evolució ha acompanyat aquest moviment.

M’hi vaig incorporar per donar suport a un equip local en creixement, en un moment en què era urgent trobar talents amb competències molt específiques i difícils de trobar. En aquella època, el suport a la contractació no es limitava a cobrir vacants. Pretenia crear la capacitat necessària perquè l’empresa pogués respondre a projectes exigents i a ambicions que ja superaven la dimensió del mercat nacional.

Al llarg dels anys, l’organització m’ha anat donant oportunitats per créixer molt més enllà d’aquest punt de partida. Vaig tenir l’oportunitat de liderar l’àrea de Formació i Desenvolupament del Talent, implantar processos i eines transversals, impulsar programes de lideratge amb impacte en tota l’organització i participar en iniciatives innovadores que incloïen projectes vinculats a la intel·ligència artificial i a la transformació de la forma de treballar.

Aquest viatge m’ha ensenyat una cosa molt important sobre GMV: quan hi ha confiança, les oportunitats no estan limitades per la geografia. Podem ser a Portugal i contribuir a una realitat molt més gran. Podem començar amb una funció local i, amb el temps, assumir responsabilitats que repercuteixen en diversos equips, països i àrees del Grup.

Aquesta possibilitat d’evolucionar de local a global va ser, per a mi, una de les mostres de confiança més grans que vaig trobar a l’empresa. Confiança per proposar idees. Confiança per participar en decisions estratègiques. Confiança per dirigir un equip repartit per diverses zones geogràfiques. Confiança per créixer molt més enllà de les meves expectatives inicials.

Crec que aquest és un missatge especialment important per a qualsevol que busqui avui a GMV un lloc on construir la seva carrera: els projectes obren portes, però és la confiança la que et permet travessar-les. L’empresa crea oportunitats perquè les persones puguin arribar més lluny: més enllà de la seva funció inicial, més enllà del seu equip, més enllà de la seva ubicació geogràfica i, sovint, més enllà del que inicialment imaginaven per a si mateixes, superant amb resultats aquesta síndrome de l’impostor que tots tenim i que ens fa qüestionar-nos la nostra capacitat.

L’equip com a lloc on la història cobra sentit

Si els projectes ens desafien i la confiança ens permet créixer, l’equip és el que dona sentit al viatge.

Durant els primers anys, vaig trobar a GMV a Portugal una cultura caracteritzada per l’esforç, la dedicació i la col·laboració. Hi havia recursos limitats i molts reptes, l’accés als coneixements no era fàcil i solia resultar difícil o llunyà, i també hi havia una enorme pressió per respondre. No obstant això, també hi havia un esperit d’equip molt fort, gairebé una mentalitat d’exploració i descoberta: la sensació que el futur s’estava construint amb les nostres pròpies mans.

Amb el temps, aquest esperit ha acompanyat el creixement de l’empresa. Els projectes han canviat, l’escala ha augmentat, els equips han crescut i s’ha ampliat la presència internacional i dins del grup. Amb tot, hi perdura una manera de ser molt característica: la curiositat, el desig de fer les coses d’una altra manera, la voluntat d’ajudar, l’ambició d’aprendre i millorar.

Avui ho veig molt clar a l’àrea de Recursos Humans. Els resultats que hem aconseguit són fruit del treball de moltes persones, en diversos països, que actuen amb compromís, generositat i una visió compartida. Persones que contribueixen a atreure, desenvolupar i fidelitzar el talent i que ajuden a crear les condicions perquè altres també creixin.

Aquí és on l’expressió «persones excel·lents i excel·lents persones» cobra veritable sentit. Perquè l’excel·lència tècnica importa, i molt. Tanmateix, la nostra forma conjunta de treballar, com ens donem suport, com compartim coneixements i com cuidem les relacions humanes és el que fa que una empresa com GMV sigui un lloc on la gent vol continuar construint el futur.

La festa d’aniversari 20+1 ho va fer molt visible. Més que celebrar una empresa, celebrem una comunitat. Celebrem les persones que hi eren al principi, les que hi van arribar més tard, les que hi continuen, les que han pres altres camins i les que ara comencen a escriure els pròxims capítols.

Celebrem projectes, sí. Però, sobretot, celebrem les persones.

Per què escollim quedar-nos-hi

Han canviat moltes coses des del 2007. GMV a Portugal ha crescut, madurat, s’ha especialitzat i ha ampliat el seu impacte. Els projectes han esdevingut més diversos, els equips estan més distribuïts, els processos són més transversals i els reptes, més complexos.

Però alguna cosa hi queda.

La curiositat hi queda. Hi queda el desig de fer les coses d’una altra manera. Hi queda l’ambició d’aprendre, millorar i arribar més lluny. Continuo veient com entra gent amb un talent i un potencial enormes per les portes de GMV. Continuo veient la recerca constant de l’excel·lència. I continuo creient que una de les nostres màximes responsabilitats és crear l’entorn adequat perquè floreixi aquest talent.

Per a mi, aquest és un dels meus aprenentatges més importants en dinou anys: l’excel·lència no només s’atrau. L’excel·lència es cultiva. Necessita projectes desafiadors, confiança real i equips capaços de transformar el coneixement en creixement compartit.

Per això, quan penso en la idea que m’agradaria que captés un jove que comença la seva carrera professional a GMV, és senzill: vens pel que fem, però t’hi quedes pel que som.

Tot gira al voltant dels projectes: la tecnologia, la innovació, l’impacte i l’oportunitat de participar en reptes únics. No obstant això, el que importa és l’equip, la confiança i l’oportunitat de continuar aprenent cada dia.

Dinou anys després, ja no em sento una turista accidental en una pel·lícula de ciència-ficció, però continuo pensant que GMV és un lloc on el futur s’aprèn i es construeix dia a dia.

Potser aquest sigui un dels privilegis més grans de créixer amb GMV a Portugal: formar part d’una empresa en què els projectes suposen un repte, la confiança aplana el camí i les persones fan que t’hi quedis.

Autora: Marta Vilar