Finalitzen amb èxit les operacions de LISA Pathfinder

Les ones gravitacionals són una predicció de la teoria de la relativitat general d’Einstein, creades per objectes massius en ser accelerats, oscil·lats o pertorbats de manera violenta. Els científics fa dècades que intenten demostrar la seva existència més enllà del camp teòric, i tot i que hi ha hagut avenços en observatoris a terra com LIGO, l’única manera de detectar-les de debò és a l’espai.

Precisament per detectar-les a l’espai es va concebre la missió LISA (Laser Interferometer Space Antenna) el llançament de la qual està previst el 2034. No obstant això, per poder constatar que la missió pot dur-se a terme, calia desenvolupar una missió prèvia que ho demostrés, la qual cosa va donar lloc a LISA Pathfinder (LPF), un interferòmetre que havia de ser capaç de registrar les més mínimes pertorbacions en el teixit espai temporal i les operacions del qual han finalitzat al juliol, data en què es va apagar el transmissor de bord.

LPF

Llançada al novembre de 2015, Lisa Pathfinder ha estat un projecte de recerca compartit entre l’ESA i la NASA amb l’objectiu de provar la tecnologia final que captarà les ones gravitatòries i confirmar que la idea base de LISA (l’ús d’un interferòmetre làser) pot dur-se a terme.

L’essència d’aquesta nau la constituïa el Paquet Tecnològic LISA (LTP o LISA Technology Package), dissenyat per Airbus Defence & Space Ltd. Al seu interior dos cubs idèntics, d’escassos dos quilograms cadascun i separats per 38 centímetres, entre els quals passa un feix de llum làser interferomètric encarregat de monitorar i mesurar (amb una precisió sense precedents) la posició i orientació d’aquestes masses de prova, de manera que si una ona gravitatòria el travessa, repercutiria en la posició dels cubs i es podria detectar, validant així aquesta tecnologia que s’empraria en la futura missió.

GMV ha tingut una participació rellevant en aquest consorci industrial dirigit per Airbus DS, encarregant-se de la validació de la Unitat de Gestió de Dades (DMU) de LTP, des de la seva seu a Madrid. Així mateix, des de el Centre Europeu d’Operacions Espacials (ESOC) es dona suport en la definició del anàlisis de missió, així com el control operacional de l’òrbita del satèl·lit. La gestió de les dades científiques enviades per els instruments es realitzà des de el Centre Europeu d’Astronomia Espacial (ESAC).

El projecte ha servit com a banc de proves i amb aquest s’ha aconseguit un rotund èxit. LPF ha complert el seu objectiu principal, que era demostrar que LISA és tecnològicament viable. Però, a més, les dades recollides en la missió també serviran per a investigacions futures sobre física fonamental i experiments espacials sobre gravetat.