Durant dècades, hem vist l’espai com un sinònim de ciència, tecnologia i, fins i tot, màgia. Avui és molt més que això: ha passat a formar part del teixit de la nostra vida quotidiana, de la nostra prosperitat i de la nostra seguretat col·lectiva.

Els serveis espacials fomenten sectors de vital importància —des de les comunicacions i el transport, fins a l’agricultura de precisió, la meteorologia, la protecció civil, la ciberseguretat i la defensa— i el seu impacte és cada cop més visible per als ciutadans.

La revolució tecnològica i aquesta nova era del sector espacial, marcada per la presència d’empreses privades i empreses emergents, han aportat dinamisme i capital privat. Amb tot, la inversió pública continua sent l’autèntic motor del sector, amb més del 80% del total mundial. Per tant, l’espai és un bé públic i un entorn geopolític en què entren en joc la competitivitat, la sobirania i la resiliència de les nacions.

La democratització de l’accés a l’espai i a les megaconstel·lacions obren noves oportunitats, però també plantegen seriosos reptes de sostenibilitat i congestió orbital.

Europa destaca en diversos fronts: en ciència, en meteorologia (amb les missions d’EUMETSAT) i en programes emblemàtics com Copernicus, Galileo, EUSST i GOVSATCOM (IRIS²). Tot i que aquests èxits demostren la força de la cooperació europea, cal transformar aquest potencial en autonomia estratègica, liderant una economia espacial sostenible i reduint les dependències externes en l’accés a l’espai i les operacions en òrbita.

Davant d’un context geopolític exigent, la sobirania i la resiliència europees depenen de la integració de les dimensions espacial, de seguretat i de defensa, tal com subratlla l’informe Draghi, que situa l’espai al centre de la nova agenda de competitivitat. El Marc financer plurianual 2028-2034 reflecteix aquesta ambició, amb més de 130.000 milions d’euros destinats a la resiliència, la seguretat i la indústria espacial i de defensa. L’Escut Espacial Europeu, un dels projectes emblemàtics del Full de ruta de preparació en matèria de defensa 2030, reforçarà la protecció dels actius i serveis espacials europeus davant d’amenaces cada vegada més complexes.

El pròxim Consell Ministerial de l’ESA el 2025 serà decisiu. La proposta —que podria superar els 22.000 milions d’euros— definirà les noves prioritats de l’agència i els grans programes que marcaran el futur del sector. Amb una rellevància estratègica excepcional, també ha de reforçar el compromís amb una Europa més autònoma i sobirana a l’espai.

Davant els reptes geopolítics i tecnològics, és essencial comprendre que invertir en l’espai és invertir en la societat. A més, els estats membres han de reconèixer que la cooperació multilateral és, més que mai, la condició indispensable per a una Europa competitiva i independent.

L’ESA ha de continuar equilibrant competència i cooperació. La seva política de georetorn —que garanteix contractes proporcionals a la inversió dels estats membres— ha estat crucial per desenvolupar competències nacionals i consolidar la base industrial i científica d’Europa.

Portugal té aquí una clara oportunitat. Avui dia, la indústria espacial portuguesa és un motor d’innovació i competitivitat, un pol d’atracció de talent, amb agilitat i capacitat de nínxol. Com a àrea de coneixement acumulatiu, cada inversió genera un valor durador. No obstant això, la fragmentació i la relativa baixa inversió continuen limitant la massa crítica necessària per competir i ascendir en la cadena de valor.

L’ESA, sobretot a través dels seus programes opcionals, és el principal vehicle per preparar la indústria nacional —de manera tecnològica i estratègica— i integrar projectes espacials de gran envergadura. No obstant això, la inversió nacional continua molt per sota de la mitjana europea: entorn del 59% del PIB, segons el Consell Ministerial de l’ESA del 2022.

Invertir aquesta tendència exigeix reforçar la contribució nacional i apostar per tecnologies de doble ús i nínxols estratègics. Aquest compromís permetrà, a l’estructura industrial portuguesa, créixer en la cadena de valor i en escala, la qual cosa garantirà el consegüent accés per ser la proveïdora dels grans programes d’infraestructures de la Unió Europea en les àrees de navegació, telecomunicacions segures, observació de la Terra i vigilància espacial.

El moment és ara. Invertir en l’espai és invertir en el futur. L’ESA és l’instrument idoni per transformar l’ambició en resultats i garantir a Portugal el lloc que mereix en la nova Europa espacial.

Autor: Alberto de Pedro Crespo

*Aquest article es va publicar primer al diari Público