L’exploració humana i robòtica avança a gran velocitat i es perfila com una activitat recurrent els anys vinents, amb vols i aterratges que ja no seran excepcionals, sinó habituals. En aquest context, disposar de sistemes de navegació i comunicació avançats esdevé un requisit indispensable per garantir l’èxit de les missions al sistema solar. Una navegació precisa i fiable permet a naus espacials, rovers i astronautes desplaçar-se per terrenys desconeguts i sovint hostils, localitzar objectius científics, esquivar obstacles i tornar amb seguretat al punt de partida. La comunicació, per la seva banda, assegura el flux constant de dades, ordres i informació crítica entre els exploradors i els centres de control, i connecta mons llunyans amb els recursos i l’experiència de la Terra.

L’Agència Espacial Europea (ESA) impulsa missions i satèl·lits que proporcionaran serveis locals de navegació i comunicació, com Moonlight per a la Lluna i Marconi per a Mart. GMV participa de manera decisiva en aquest esforç, contribuint al desenvolupament de tecnologies de navegació avançades que facilitaran l’exploració en tot el sistema solar.

Entre els contractes més recents destaca MARVEL, en què GMV treballa en la definició dels sistemes de navegació de Mart i la Lluna. El projecte inclou el disseny de senyals, mètodes de posicionament, determinació d’òrbites a l’espai profund i anàlisi del rendiment esperat en l’àmbit d’usuari. En paral·lel, iniciatives com MARCONI (Mars Communication and Navigation Infrastructure) oferiran una capacitat de navegació local similar als sistemes GPS i Galileo a la Terra.

Una altra fita és la iniciativa NOVAMOON, actualment en fase A, dins d’un consorci liderat per Airbus. L’objectiu és crear una estació europea de navegació lunar capaç de monitorar la constel·lació Moonlight des de la superfície de la Lluna, garantir una transferència de temps precisa amb la Terra i proporcionar dades d’augmentació que optimitzin el rendiment del sistema. El setembre del 2025 començarà la fase B1 per refinar el disseny, preparar l’adquisició i avançar en la integració dels components. L’estació s’allotjarà en ArgoNet, la primera missió lunar del programa Argonaut de l’ESA.

L’experiència de GMV en navegació d’usuaris també és reconeguda. Els seus equips de GNC i robòtica han desenvolupat tecnologies clau per a la navegació en l’espai profund i han consolidat la companyia com un referent europeu en navegació a bord de missions complexes. Un exemple n’és LUPIN, un prototip provat a Fuerteventura que simula els senyals de navegació lunar i permetrà dotar els futurs rovers d’un sistema equivalent al GPS terrestre, una mena de Google Maps per a la Lluna.

En l’àmbit dels aterratges, GMV ha participat en el projecte LHDAC, que va desenvolupar una solució basada en càmeres i xarxes neuronals per detectar perills en terrenys complicats, a fi de reduir costos i recursos davant els sistemes tradicionals de LiDAR. El projecte va culminar amb èxit l’agost del 2025.

Amb aquesta trajectòria, GMV reafirma el seu compromís amb la navegació al sistema solar i continuarà desenvolupant tecnologies que ofereixin solucions de posicionament i sincronització fiables per a satèl·lits, rovers, mòduls d’aterratge i vehicles d’ascens en futures missions.