«Ground Control to Major Tom, Ground Control to Major Tom, take your protein pills and put your helmet on» és el famós començament de la cançó Space Oddity, de David Bowie, publicada el 1969. Per què aquesta cançó? Com a controlador de terra (GC) que treballa per al mòdul Columbus de l’ESA de l’EEI, tinc aquesta cançó sonant al meu cap sense parar. Quina relació té amb la missió Axiom 4? No en té, però em dona peu per parlar de l’EEI i de la meva feina a l’espai. Fem un pas enrere i contextualitzem.

Al lloc web de la NASA podem trobar la definició: «L’Estació Espacial Internacional és la llar de la humanitat a l’espai i una estació de recerca que orbita a unes 250 milles (400 km) sobre la Terra». Entre els anys 1984 i 1993 es va crear el programa de l’Estació Espacial Internacional, en el qual van participar cinc agències espacials i els seus contractistes: NASA (Estats Units), Roscosmos (Rússia), ESA (Europa), JAXA (Japó) i CSA (Canadà). El primer mòdul de l’Estació està en òrbita des del 1998 i, al llarg dels anys, s’hi han anat afegint nous mòduls, inclòs el Columbus el 2007, que representa la contribució individual més gran de l’ESA al programa de l’EEI.

L’Estació Espacial fa 25 anys que està ocupada de manera ininterrompuda, des que la tripulació de l’Expedició 1 s’hi va acoblar el 2 de novembre de 2000, i l’han visitada més de 280 astronautes. Normalment, cada tripulació roman a bord entre 5 i 8 mesos, però en alguns casos els astronautes poden passar fins i tot un any sencer a l’espai.

Què fan els astronautes en el seu dia a dia a bord, a més de fer fotos increïbles de la Terra? Fan experiments científics en microgravetat, estudien l’entorn de l’espai i s’encarreguen del manteniment de l’EEI. La microgravetat permet als equips de recerca a terra fer experiments en un entorn únic que només es pot teoritzar a la Terra. Les càrregues útils que contenen els experiments científics i l’equip necessari s’envien juntament amb la tripulació, o amb coets de càrrega, i són ells els qui les instal·len, les mantenen i les operen.

Com és possible que els científics de la Terra controlin a distància els experiments de l’espai? Gràcies als centres de control de missió d’arreu del món i al treball dels equips de control a terra i en vol! Cada agència espacial té el seu propi centre de control i el més famós és, sens dubte, el Centre Espacial Johnson de la NASA a Houston, Texas («Houston, tenim un problema!», et sona?). L’ESA opera el Col-CC, Centre de Control Columbus, situat a Oberpfaffenhofen, prop de Múnic, Alemanya, al GSOC, el Centre Alemany d’Operacions Espacials al campus del DLR (Deutsches Zentrum für Luft- und Raumfahrt (Centre Alemany d’Aviació i Navegació Aèria)). Els equips d’operacions del Col-CC donen suport a les missions des de la consola, treballant generalment en torns de vuit hores. Alguns llocs, com GC, disposen de personal les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, per garantir una vigilància i un control continus. GMV és un dels contractistes més grans del DLR/ESA i molts dels equips d’Operacions i Enginyeria del Col-CC estan dirigits per empleats de GMV.

Tot clar fins ara? Després d’aquesta llarga introducció, parlem finalment d’Axiom i la seva importància per a les operacions espacials. El 2016, un gestor de programes per a l’EEI de la NASA ja jubilat va fundar Axiom Space per dirigir-se al mercat emergent dels vols espacials comercials. A més d’un contracte amb la NASA per a un nou mòdul de l’EEI, Axiom va signar un contracte amb SpaceX per transportar astronautes comercials a l’EEI. Què significa això? Bàsicament, Axiom Space ven bitllets cars per a un viatge curt a l’estació espacial. Els serveis inclosos en el bitllet són la formació d’astronautes, la planificació de la missió, el suport vital i mèdic i les certificacions de seguretat. Els clients d’Axiom Space són persones (multimilionaris, per descomptat), empreses i agències espacials.

Cada missió es compon de quatre astronautes, un d’ells un experimentat comandant de missió directament ocupat per Axiom Space, i tres «passatgers» amb funcions de pilot de missió i especialistes de missió. Mentre que les dues primeres missions, Ax-1 el 2022 i Ax-2 el 2023, es van centrar més en el vessant comercial, amb empresaris a bord majoritàriament, les dues següents, Ax-3 el 2024 i Ax-4 el 2025 es van centrar més en el vessant científic. L’ESA va participar en aquestes dues, amb l’astronauta suec Marcus Wandt i el polonès Sławosz Uznański-Wiśniewski, respectivament.

Les missions privades com Axiom són importants per a les operacions espacials. En primer lloc, aporten diners a un sector que és bastant car. Els ciutadans privats i els governs que inverteixen en l’espai contribueixen amb més recursos i més temps de tripulació disponible per treballar en la ciència. En segon lloc, els països més petits, o sense una tradició espacial consolidada, tenen la possibilitat de portar els seus propis astronautes a l’EEI, la qual cosa suposa un impuls a l’interès nacional per l’espai i una inspiració perquè les generacions més joves es dediquin a la ciència i la tecnologia.

A diferència de les expedicions regulars, les missions privades són prou curtes, d’uns quinze dies, de manera que cada minut compta encara més. Els astronautes tenen una agenda molt ajustada, amb poc temps per adaptar-se al nou entorn i poc temps personal per relaxar-se a l’espai i gaudir de les vistes. La preparació, la planificació i l’execució de les missions no és cap broma, ni tan sols per als equips de terra. Uns pocs dies a l’espai exigeixen durs mesos de treball per planificar cada detall, coordinar les activitats de totes les parts implicades, preparar els experiments científics, definir clarament els objectius de la missió, etc.

Axiom 4 estava previst inicialment per a l’11 de juny de 2025, però el llançament es va retardar en múltiples ocasions a causa de problemes tècnics i condicions meteorològiques adverses, per a l’alegria dels planificadors, que van haver de reprogramar totes les activitats cada dia. Finalment, el coet SpaceX va partir del Centre Espacial Kennedy de Cape Canaveral (Florida) el 25 de juny i es va acoblar a l’EEI per a una estada de divuit dies abans de desacoblar-se i amarar a l’oceà Pacífic, enfront de la costa de San Diego (Califòrnia), el 15 de juliol de 2025.

Cada equip del Col-CC va seleccionar un cap d’equip per a la missió Ax-4. Aquest petit grup, en el qual m’incloc, va treballar activament amb l’ESA, Axiom Space, la NASA, l’Agència Espacial Polonesa (POLSA), investigadors i el mateix astronauta Sławosz per preparar i donar suport a la missió. Després del llançament, l’equip va treballar tots els dies, inclosos els caps de setmana, des d’una sala de control específica a Col-CC. Disposar de personal de l’ESA en la consola centrat exclusivament en Axiom 4 va contribuir enormement a l’èxit de la missió.

Tot i que GMV no va estar directament involucrada en Axiom 4, molts dels seus empleats van tenir un paper clau en totes les fases de la missió, portant una mica de l’excel·lència de GMV a l’espai!

En general, la missió va tenir un èxit més gran de l’esperat. Sławosz va completar prop del 130% dels objectius de la missió! Com? Gràcies a la seva preparació, el treball dur i el compromís, va aconseguir completar totes les tasques obligatòries, i també va assolir uns quants objectius secundaris. Com va dir Sławosz quan va venir a visitar-nos al Col-CC per repassar la missió, aquest resultat no hauria estat possible sense l’entusiasme, la dedicació i la professionalitat de tots els equips de terra implicats!

Autor: Massimiliano Concetti

Imatge presa de https://www.esa.int/ESA_Multimedia/Images/2025/04/Up_for_space
Més informació sobre la missió IGNIS (Ax-4): https://www.esa.int/Science_Exploration/Human_and_Robotic_Exploration/ignis/