Has vist la darrera temporada de For All Mankind? Si no és el teu cas, SPOILER ALERT! Però, si ho és, potser t’has demanat si certs fets de la trama central són realment possibles o no. Al setè episodi de la quarta temporada, es revela l’existència d’un gran asteroide que conté grans quantitats d’iridi. Aquest material, atesa la seva extrema escassetat a la Terra, el fa valuós per a qualsevol país que l’adquireixi primer. Tanmateix, seria possible desviar aquest asteroide en la vida real?

En primer lloc, mirem d’entendre per què l’iridi és tan valuós. Resulta que l’iridi és un metall sorprenentment poc abundant a la Terra, però no tan escàs a l’espai. No obstant això, hi ha un lloc del nostre planeta on podem trobar quantitats anormals d’iridi: un estrat format fa uns 69 milions d’anys 😊. L’iridi té aplicacions tecnològiques que van des de la fabricació de plomes estilogràfiques fins al tractament del càncer amb braquiteràpia. Tanmateix, el seu valor a la sèrie destaca per la seva escassetat, sumada al fet que l’URSS té el monopoli de la seva explotació, la qual cosa condueix a conflictes importants.

Per acabar amb aquest monopoli, els protagonistes ideen un pla per posar l’asteroide en òrbita terrestre (o marciana 😊). 

En realitat, el desviament d’asteroides és un tema estudiat per científics i enginyers. Tot i que, afortunadament, no ens hem enfrontat a una situació d’emergència que requereixi desviar un asteroide (2024 YR4, t’estem observant), s’han proposat algunes estratègies teòriques (o no tan teòriques):

• Nuclear: consisteix a detonar una càrrega nuclear prop de l’asteroide per alterar-ne l’òrbita. Tanmateix, això planteja preocupacions ètiques i tècniques (que deveu conèixer si heu vist la pel·lícula Armageddon).
• Impuls cinètic: és a dir, enviar una nau espacial per impactar sobre l’asteroide i alterar-ne la trajectòria. La sonda DART de la NASA, que va impactar a la petita lluna Dimorphos el 2022, és un exemple real d’aquesta tècnica, i aquí GMV té un paper molt important. El 2024 vam llançar Hera per estudiar l’impacte de DART i el 2028 llançarem RAMSES per estudiar el sobrevol de l’asteroide Apophis, que s’aproparà a la Terra el 2029. Visitarem 2024 YR4 el 2032? N’estic segur.
• Tractor gravitatori: es tracta de col·locar una sonda prop de l’asteroide i utilitzar la seva gravetat per alterar-ne el curs. Tot i que és una opció més subtil i elegant, requereix molt de temps i precisió. Això fa que sigui completament invàlid per a emergències.
• Propulsió convencional: és el mètode utilitzat a la sèrie For All Mankind, en què s’adhereix un sistema propulsiu al mateix asteroide i aquest s’encarrega de canviar-ne la trajectòria.
• I molts mètodes més, que van des de pintar asteroides fins a fregir-los amb un raig làser des de la Terra.

A For All Mankind, s’utilitzen propulsors muntats sobre la superfície de l’asteroide per alterar-ne la trajectòria. Fins i tot en un escenari amb un progrés tecnològic accelerat, seria viable aquesta opció? Per saber-ho, per què no preguntem a Tsiolkovski?

Centrem-nos en què podem extrapolar de les imatges. A la sèrie veiem un seguit de propulsors convencionals que estan muntats sobre una estructura ancorada a l’asteroide. Aquest propel·lent és expedit a l’espai després d’una reacció de combustió en la qual es veu accelerat. Per als propel·lents convencionals, aconseguim accelerar els gasos de sortida a velocitats d’uns milers de metres per segon. 

També hem de conèixer de manera aproximada el canvi de velocitat. La velocitat típica dels objectes al voltant de l’òrbita de Mart es mesura en desenes de quilòmetres per segon. La sèrie ens explica que, després d’una maniobra que dura unes hores, l’asteroide s’insereix en òrbita marciana. Si assumim que l’asteroide sobrevola Mart i s’insereix en la seva òrbita, podem estimar que el seu canvi de velocitat ha de ser del mateix ordre que la seva velocitat al voltant del Sol.

En aquest cas, necessitaríem una massa inferior a la massa del mateix asteroide i fins i tot podríem utilitzar els recursos de la seva superfície per propulsar-lo.

En resum, si bé desviar un asteroide amb propulsors convencionals com a For All Mankind és fascinador, la tecnologia actual ho fa inviable. No obstant això, amb els avenços en la propulsió, podríem acostar-nos a aquesta possibilitat en el futur. L’exploració espacial i la defensa planetària són camps en constant evolució, i cada missió ens apropa més a gestionar els desafiaments de l’espai.

Fins aleshores, continuarem somiant i treballant a GMV per fer de l’espai un lloc més accessible i segur per a tota la humanitat.

Autor: Víctor Manuel Moreno