El 19 de setembre de 2021 es va produir l’erupció volcànica de La Palma al paratge de Cabeza de Vaca. Durant 3 mesos, el servei de Copernicus per a emergències es va encarregar de proporcionar productes i dades a les autoritats responsables, els mitjans de comunicació i els experts a fi d’analitzar l’impacte de l’erupció, predir-ne l’evolució futura i adoptar les mesures necessàries per protegir la població.

Recentment, un incendi va arrasar el paisatge de Las Hurdes i Serra de Gata. Els serveis d’emergència van fer ús de les imatges Copernicus per avaluar els efectes del foc i analitzar-ne la possible evolució.

Igualment, Copernicus contribueix a l’anàlisi de riscos de sequera i el Servei Copernicus de Vigilància Atmosfèrica s’utilitza per complementar les dades de les xarxes de qualitat de l’aire dels territoris nacionals.

Uns altres exemples, en localitzacions més llunyanes, tenen a veure amb el seguiment de les masses de gel o amb moviments migratoris forçats per crisis humanitàries de diversa índole.

I es poden comprovar efectes del canvi climàtic a través dels mapes que recullen l’altura del mar en diferents zones.

Disposem també de mapes de riscos de riuades en zones costaneres com a eines per a la prevenció de riscos naturals.

Aquests són només exemples, propers alguns, de l’ús efectiu del programa Copernicus que es va llançar el 1988 amb la firma del Manifest de Baveno, en el qual es proposava la creació del programa europeu de monitoratge mediambiental conegut inicialment com GMES (Global Monitoring for Environment and Security) i reanomenat posteriorment Copernicus.

Resum del Programa Copernicus

Copernicus es va articular entorn d’un component espacial i un component de serveis per a la gestió i presa de decisions en sis àrees: canvi climàtic, atmosfera, medi marí, usos del terreny, resposta a emergències i seguretat.

La figura següent resumeix els diferents components i les seves interaccions:

El segment espai de Copernicus es compon de la constel·lació Sentinel formada per quatre famílies de satèl·lits (Sentinel-1, -2, -3 i -6), dos instruments a bord de satèl·lits meteorològics d’Eumetsat (Sentinel-4 i -5), el satèl·lit Sentinel-Sentinel-5P precursor del Sentinel-5 i de les denominades missions participants, consistents en satèl·lits comercials o públics que aporten les seves pròpies dades al programa.

El Sentinel-1A va ser el primer satèl·lit a llançar-se el 2014. Actualment, hi ha en operació set satèl·lits Sentinel que proporcionen diàriament 20 TB de dades en les àrees esmentades. Es pot accedir a les dades Copernicus a través de Copernicus Data Space Ecosystem

La figura següent recull un resum de la història de Copernicus des dels seus inicis fins al moment actual:

El valor de Copernicus

Algunes xifres

En el període 2000-2013 s’hi han invertit 3.200 milions d’euros, amb el 76 % (2.400 milions) dedicats al component espai i sobretot al desenvolupament dels satèl·lits Sentinel. En el període 2014-2020 s’hi van invertir 5.000 milions d’euros, i se’n va destinar el 86 % (4.300 milions d’euros) al component espacial. I el seu pressupost per al període 2012-2027 és de més de 5.000 milions d’euros.

Les dades més utilitzades són les dels satèl·lits Sentinel-1 i Sentinel-2 seguits per Sentinel-3 i Sentinel 5p. Hi ha més de 700.000 usuaris registrats, el volum de dades baixat pels usuaris supera els 550 Petabytes i s’han publicat més de 62 milions de productes.

Quant al seu impacte, s’espera que per cada euro invertit en el component espacial es generi un valor afegit brut d’1,4 euros (sense tenir en compte l’impacte en explotació).

Però, on és l’element diferenciador?

Podem definir Copernicus com un sistema multimissió d’observació de la Terra que ofereix dades de molt alta qualitat, amb cobertura global i que es basa en una política de dades obertes i gratuïtes. Característiques aquestes que han contribuït a l’extensió del seu ús arreu del món, i, com a conseqüència, a la submissió del sistema a un procés continu de validació i millora.

Copernicus és un programa complet en diversos vessants:  D’una banda, cobreix tota la cadena de valor incloent el segment espai, el segment terreny i el segment usuari per a la generació de productes i serveis per a l’usuari final. I d’altra banda, és multimissió, ja que, a fi de cobrir el màxim rang possible de serveis finals, la constel·lació de satèl·lits incorpora un conjunt heterogeni i complementari d’instruments com ara espectròmetres d’imatges multiespectrals, radar d’obertura sintètica, altímetre radar o radiòmetre de microones, que permeten monitorar pràcticament qualsevol aspecte de la superfície terrestre, la composició atmosfèrica o l’estat dels oceans. 

La continuïtat assegurada de les missions és un altre dels valors afegits de Copernicus i que fa que la seva utilitat creixi exponencialment, ja que permet el monitoratge d’àrees extenses de manera contínua i homogènia. Això facilita l’estudi comparatiu de sèries temporals a curt, mitjà o llarg termini, i el converteix en eina clau en el seguiment de les polítiques mediambientals.

Totes aquestes característiques en el seu conjunt el fan diferent de qualsevol altre sistema d’observació públic o privat.

L’impacte de Copernicus

Els exemples que hem mostrat abans no són més que la punta de l’iceberg de les possibilitats que ofereix el sistema i el seu impacte en els diferents àmbits, socioeconòmic i mediambiental

Copernicus ha aconseguit aglutinar usuaris, investigadors, el món acadèmic, indústria i administracions públiques, i s’ha convertit en una eina essencial a disposició dels òrgans decisors per a la definició i seguiment de les polítiques que regeixen la vida dels ciutadans europeus en els àmbits productiu i de desenvolupament econòmic, mediambientals i canvi climàtic o preservació de la salut. 

Copernicus s’alça així com a eina d’indiscutible valor en el seguiment del compromís de la UE amb el canvi climàtic a través del Pacte Verd Europeu (Green Deal), pel qual es pretén fer un ús eficient dels recursos sense emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle el 2050 i dissociant el creixement econòmic de l’ús dels recursos.

I de la mateixa manera, suporta polítiques europees com la Política Agrària Comuna (PAC), que pretén garantir aliments assequibles als ciutadans i un nivell de vida just per als agricultors. L’ús dels satèl·lits Sentinel-1 i Sentinel-2 està ajudant totes les parts involucrades, agricultors i Administració, agilita les inspeccions i, per tant, els pagaments, i contribueix a la millora de la productivitat.

Copernicus com a tractor tecnològic

Copernicus és també, sens dubte, font d’innovació tecnològica. La ingent quantitat de dades generades pel sistema, la seva complexitat i la seva alta diversitat requereixen l’accés a infraestructures al núvol que permetin l’ús de tècniques de gestió i anàlisi de dades massives. Copernicus ha estat impulsor del segment terreny com a servei (Ground Segment As A Service) i de nous mètodes analítics d’imatges i vídeos, basats en tècniques d’intel·ligència artificial o aprenentatge automatitzat que permeten definir solucions molt especialitzades i d’un alt valor afegit.

GMV a Copernicus

GMV ha contribuït a Copernicus en totes les fases del programa i al llarg de tota la cadena de valor, des de la nostra participació en l’enginyeria i anàlisis de missió fins als serveis d’explotació de les dades Copernicus. Elements crítics del programa com ara el centre de control, la planificació de la missió o la determinació precisa de l’òrbita són responsabilitat de GMV.  Així mateix, GMV participa en el desenvolupament, manteniment i operació de la infraestructura necessària perquè els usuaris finals accedeixin i explotin totes les dades Copernicus.

Però, com hem comentat, no només contribuïm al fet que les missions funcionin adequadament i amb precisió, sinó que també treballem en el processament i anàlisi de les dades per extreure’n informació útil per als usuaris finals. Durant els dos últims anys hem utilitzat les dades Copernicus en més de 40 projectes i s’han establert els productes i línies d’actuació següents:

Cal destacar els projectes que hem dut a terme relacionats amb la seguretat alimentària o les sequeres a l’Àfrica. Igualment, mereix especial menció la nostra tasca en les àrees d’emergències i de seguretat, on GMV dona suport a les necessitats de geointel·ligència de la política exterior de la Unió així com les polítiques de protecció civil, ajuda humanitària, transport, protecció d’infraestructures crítiques, etc.

El mapa següent ha estat fet per GMV en resposta a l’activació del servei d’emergència per a mapatge ràpid com a resposta al terratrèmol de Turquia d’aquest mateix any.

A més, GMV ha mostrat el seu compromís amb Copernicus formant part activa des de la seva creació el 2017 del Copernicus Relay, organització per a la difusió de les capacitats del programa i fomentant l’ús de les dades i serveis proporcionats per aquest programa emblemàtic europeu.

Copernicus i el New Space

Actualment, estem assistint a l’auge del New space com una nova forma de desenvolupament del sector espacial, on la clau es troba a treure avantatge de les noves tecnologies i de la digitalització per eliminar algunes de les barreres que impedeixen o impedien l’adopció de l’observació de la Terra en certs sectors de producció. La miniaturització de l’electrònica, el desenvolupament d’estàndards i la reducció dels temps estan contribuint a la “democratització” de l’espai i n’amplia la base d’usuaris.

Copernicus no és New Space, però juga un paper primordial en el seu desenvolupament, ja que la qualitat de les dades que ofereix el converteixen en el sistema de referència de facto per validar i calibrar el rendiment de les dades ofertes pels sistemes sota el New Space.  A més, el New Space complementarà Copernicus en aspectes com ara la freqüència de revisita, imatges de més alta resolució o més flexibilitat en la replanificació.

El Futur de Copernicus

Respecte del futur, Copernicus és en un procés continu de millora en tots els seus components, el segment espacial, el segment terreny i els serveis. A més de garantir la continuïtat i millora de les missions Sentinel actuals, la UE ha iniciat un procés d’expansió dels serveis partint de sis noves missions Sentinel que permetran la mesura d’emissions antropogèniques de CO2, l’increment del nivell del mar o el seguiment dels diferents processos que ocorren a l’Àrtic.

El futur de Copernicus passa per més penetració a les cadenes operacionals dels usuaris, la qual cosa requereix més difusió dels seus beneficis i continuació del procés de millora d’accés a les dades, als serveis i a la informació.

De la mateixa manera, Copernicus ha de continuar el seu paper de programa tractor d’innovació tecnològica mitjançant la incorporació de tècniques basades en la intel·ligència artificial, el processament automàtic, la supercomputació, la fusió de dades o les tecnologies quàntiques per al procés i explotació de les dades.

“Hem de construir el Copèrnic del demà entorn de dos objectius per a Europa:

(1) una Europa pionera en la batalla per un planeta verd;

 (2) una Europa resistent i capaç de projectar el seu propi poder estratègic”.

Són paraules de Thierry Breton, comissari europeu de Mercat Intern, en les quals queda de manifest el paper central que representa Copernicus en la gran aposta europea per la sostenibilitat que representa el Pacte Verd.

L’aposta d’Europa per Copernicus és ferma i duradora i GMV suporta aquesta aposta i comparteix la passió que representa contribuir a un sistema que, al seu torn, és una baula més, però de màxima rellevància, de tota una cadena d’accions destinada a preservar la nostra herència a les generacions venidores, el planeta Terra.

Autor: Luis Mariano González Casillas