D’entre la multitud de coses que m’encanten de la meva empresa GMV, una és que està (estem) sempre disposats a donar suport a projectes de divulgació de la ciència.

A finals del 2020 vaig enredar GMV perquè fes possible la segona temporada del pòdcast Enciérrate con la ciencia on un servidor col·laborava, i mira que a mitjans del mateix any ja ens havíem embarcat en una altra aventura de mecenatge molt més ambiciosa, que us explicaré en aquesta entrada de blog...

Divulgant, que alguna cosa queda

I és que la meva passió és la ciència i la seva divulgació que practico a Twitter amb el compte Apuntes de ciencia i des de diverses associacions com Naukas, Ciencia con Tres enCantos i Iberozoa escrivint articles, fent xerrades en bars, escoles i instituts, participant en pòdcasts i programes de ràdio i, a grans trets, mantenint-me al dia i redifonent l’actualitat científica en general i de l’astrotrastornada en particular.

Per això quan vaig veure que Astróbriga, l’associació astronòmica de Ciudad Rodrigo, pretenia construir un monumental sistema solar a escala a la també monumental Ciudad Rodrigo, vaig fer uns ulls com unes taronges.

Ho tenia tot: divulgació, astronomia, participació ciutadana, una miqueta d’èpica, una component d’educació... El projecte em va enamorar!

Qüestió d’escala

Els sistemes solars a escala són models del nostre sistema solar que intenten que uns primats del seu tercer planeta rocós siguin capaços de fer-se una idea de les mides dels diferents cossos celestes i les seves òrbites descomunals.

N’hi ha en molts llocs del món, fins i tot en podeu trobar una llista en una pàgina de Viquipèdia.

Però l’ambició d’Astróbriga era que el de Ciudad Rodrigo fes justícia al marc extraordinari de la ciutat medieval.

"Volíem un sol que fos un sol —diu Nicolas Cahen, president d’Astróbrigaꟷ, però no podíem posar al carrer una bola d’hidrogen en fusió..."

Així que en comptes d’una bola llisa, groga i avorrida com les de la gran majoria dels models existents, es va concebre un sol orgànic, estimulant i evocador, un sol on multitud de mans de llautó i alumini daurat s’entrellacen en un gran cos esfèric de ferralla metàl·lica, simbolitzant com moltes col·laboracions petites poden fer grans coses, a més de connectar amb les impressions manuals en negatiu representades en pintures rupestres de diferents coves del món.

El Sol com a origen de tot. Som pols d’estrelles.

Per a la resta d’elements (els vuit planetes, algunes llunes representatives: la Lluna, les quatre galileanes de Júpiter, Tità de Saturn i Tritó de Neptú) i el planeta nan Plutó (t’està bé Michael Brown!) es van idear uns pilars de 2 m d’alçària d’acer patinable amb acabat natural, sense tractament ni vernís protector, ancorats a un dau de formigó armat. A la meitat de l’alçada tenen un espai buit per exposar l’objecte astronòmic suspès en un bany de glicerina (sense suports, per contribuir a la sensació d’estar suspesos en l’espai) envoltat de vidre de seguretat i estan coronats per una safata amb lluminàries LED, un petit captador solar i bateries per il·luminar el conjunt durant les nits.

Passejant a la velocitat de la llum

Astróbriga anhelava integrar el Sistema tant a la mateixa Ciudad Rodrigo com a tota la seva comarca i això va guiar la tria de l’escala: 1 a 290 milions.

A aquesta escala, el Sol té un diàmetre de 4,80 m, formidable però factible, i permet situar els planetes interiors a l’interior de la ciutat i distribuir els exteriors al llarg d’altres pobles i diferents localitzacions emblemàtiques de la comarca, incloent-hi Neptú al centre d’interpretació de l’excepcional jaciment paleolític de Siega Verde, una de les galeries més grans d’art rupestre a l’aire lliure de tot Europa i patrimoni de la humanitat per la Unesco, i el planeta nan Plutó a la mateixa frontera amb Portugal. La localització exacta de cada model de planeta oferia la flexibilitat que permeten les òrbites el·líptiques, i es va ajustar amb criteris de posada en valor del patrimoni i l’entorn, la lògica de circulació d’un element a un altre i la vulnerabilitat al vandalisme.

Però això encara no s’ha acabat: a l’escala elegida, la velocitat de la llum correspon a una mica menys de 4 quilòmetres per hora, si fa no fa la velocitat d’un passeig a ritme relaxat, així que quan passegem visitant el Sistema solar a escala de Ciudad Rodrigo… el recorrem a la velocitat de la llum!: una mica més de tres minuts des del Sol fins a Mercuri, sis minuts a Venus i vuit minuts i mig per arribar al nostre planeta.

GMV colonitza Mart

La primera vegada que vaig sentir-ne a parlar, el març del 2020, el projecte ja havia estat aprovat, després de moltes vicissituds, per tots els actors rellevants incloent-hi la Comissió Provincial de Patrimoni Cultural de Salamanca i la Direcció General de Patrimoni Cultural de Castella i Lleó, entitats que havien de donar el vistiplau, ja que Ciudad Rodrigo és conjunt historicoartístic des de fa més de 75 anys i el centre històric intramurs té l’estatus de bé d’interès cultural.

Es tractava ara de cercar el finançament.

Astróbriga va llançar la campanya participativa ¡Echa una mano!, que permetia que qualsevol persona o institució pogués aportar 10 euros i posar el seu nom gravat en una de les mans de llautó que formarien el sol del Sistema. A la fi la campanya va ser un èxit: de les 2.941 mans que té el Sol, gairebé 2.000 es van finançar d’aquesta manera, cosa que va donar per a una bona part de la seva construcció.

Llavors vaig pensar en la possibilitat de contribuir-hi des de GMV. La connexió amb les nostres activitats no va ser especialment difícil: Mart. El quart planeta del sistema solar és una referència paradigmàtica a GMV. El nostre terrari marcià ha servit d’escenari per a proves innombrables de guiatge de prototips de rovers i altres robots dissenyats per treballar en condicions extremes, com ara plataformes petrolieres, a més de formar part de l’ambient del GMV team com a fons suggeridor de la gran cantina en la seva localització pre-COVID-19.

Vaig presentar el projecte a GMV: patrocinar en exclusiva el pilar del planeta vermell.

I no puc dir que em costés gaire de convèncer els qui gestionen els diners: en molt pocs dies des del Departament de Màrqueting ultimaven els detalls amb la direcció d’Astróbriga, poc després la seva junta directiva va aprovar l’acord per unanimitat i al cap d’unes setmanes el conveni estava signat.

Nicolas Cahen, president d’Astróbriga, considera que l’acord amb GMV va ser essencial per a la cristal·lització del projecte, ja que va servir de revulsiu perquè altres entitats es decidissin a donar-hi suport:  la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació, l’Associació per al Desenvolupament de la Comarca de Ciudad Rodrigo (ADECOCIR), la Diputació de Salamanca, les empreses Iberdrola i Acofarma, l’Ajuntament de Ciudad Rodrigo i d’altres de la comarca, així com multitud d’aportacions més modestes de comerços locals.

Formació del sistema solar

Amb el finançament assegurat, el Sistema es va construir durant l’estiu del 2021 i es va inaugurar a començaments de setembre del 2021 en el marc d’una gran festa de l’astronomia.

Nombroses associacions astronòmiques van acompanyar Astróbriga i van dur a terme un munt d’accions al voltant de l’esdeveniment central: conferències impartides per un elenc extraordinari d’experts astrònoms, activitats d’observació del cel amb un gran nombre de telescopis durant dues nits i tallers plàstics per a totes les edats.

Representants d’altres institucions i empreses col·laboradores també van estar-hi presents; per part de GMV hi va participar Miguel Angel Molina, director d’estratègia i desenvolupament comercial d’Espai.

Més enllà de Plutó

Però la cosa no s’acaba aquí. El Sistema és viu i des d’Astróbriga estem treballant en un seguit d’eines didàctiques per complementar el que ja s’ha construït.

La segona fase, que esperem tenir construïda el setembre del 2022, inclou quatre elements: una xarxa de plaques encastades al terra de la ciutat que assenyalaran les òrbites dels planetes rocosos, una aplicació de realitat augmentada per a dispositius mòbils que es pot fer servir durant la visita al Sistema, una línia del temps de 13,8 metres de longitud en la qual cada metre representa 1000 milions d’anys de l’existència de l’Univers, així com un curt d’animació per familiaritzar els visitants amb les magnituds espaciotemporals de la Via Làctia i el grup local.

I després de segona ve la tercera. Tenim el propòsit d’organitzar anualment una Setmana de l’Astronomia a la comarca de Ciudad Rodrigo, construir elements com ara una Terra paral·lela o escultures de constel·lacions i afegir al sistema principal altres objectes, com plutoides i les sondes espacials humanes que més lluny han viatjat: les Voyager 1 i 2, les Pioneer 10 i 11 i la New Horizons.

Si voleu més informació sobre tot el projecte del Sistema solar a escala de Ciudad Rodrigo, podeu consultar aquest article que vaig escriure el març sobre el tema.

Què implica això per a Ciudad Rodrigo i per a GMV?

L’objectiu principal del projecte és desenvolupar la cultura científica a la comarca de Ciudad Rodrigo, però suposa també una eina vertebradora d’accions educatives (sense anar gaire lluny, fa uns quants dies ha arrencat una gran Gimcana astronòmica en la qual participen 16 grups de joves), divulgatives i de promoció de la comarca en l’àmbit turístic. El projecte pretén impulsar l’astroturisme valorant la qualitat del cel de la comarca, amb contaminació lluminosa molt controlada, aprofitant el creixement d’aquesta modalitat turística. Tots aquests objectius s’estan articulant des de la marca Ciudad Rodrigo, ciutat de les estrelles.

L’impacte mediàtic que va tenir la inauguració del sistema va ser extraordinari.

Per a GMV aquesta acció de mecenatge s’emmarca en el nostre programa de responsabilitat social corporativa, una contribució activa i voluntària a la societat en la qual desenvolupem les nostres activitats amb una projecció notable en els àmbits de l’astronomia i la divulgació científica, així com una valuosa involucració en l’educació dels nostres joves.

Autor: Juan Carlos Gil