El 12 d’abril és una data important per als vols espacials humans, és la data en la qual el cosmonauta Yuri Gagarin es va endinsar per primera vegada a l’espai, l’any 1961. Aquest vol va marcar el primer vol humà a l'espai, i va establir la base per a més de 600 astronautes, cosmonautes i taikonautes que el van seguir.

Des de llavors, la data se celebra cada any, com a recordatori no només d’aquest primer assoliment en l’exploració espacial humana, sinó també de tots els assoliments que el van seguir.  Per als equips de GMV que treballen en les operacions de l’Estació Espacial Internacional (ISS), això és especialment cert.

Però com és un dia de vols espacials humans en l’actualitat? Específicament, com són les operacions de l’ISS? I com podem comparar això amb el primer vol espacial de Yuri Gagarin? Donem un cop d’ull al 12 d’abril de 2022:

En aquest moment tenim 11 astronautes a bord de l’ISS, el que no és molt habitual. Això és degut a la missió actual «Axiom-1», la primera missió privada completa a l’ISS. En total, tenim quatre astronautes privats, tres cosmonautes russos, tres astronautes de la NASA i un astronauta de l’ESA, Matthias Maurer, vivint i treballant a bord de l’ISS. Així doncs podríem dir indubtablement que l’ISS està molt ocupada aquests dies.

El dia comença, com sempre, amb la DPC (Conferència de planificació diària) entre tots els astronautes i els cinc centres de control globals que integren les operacions de l’ISS. Mentre que Houston continua sent el més famós, el Centre de Control Columbus (COL-CC), ubicat a Oberpfaffenhofen, és també un d’aquests cinc centres de control i és des d’on es porten a terme les operacions europees. És on trobem la majoria dels membres de l’equip de GMV que treballen en les operacions de l’ISS; trobem empleats de GMV que treballen en els equips de control terrestre i de vols (FCT/GCT), ja sigui com a controladors dels sistemes de vol (STRATOS), com a planificadors (EPIC), controladors terrestres (GC), enginyers de subsistemes (SSE), planificadors d’operacions terrestres (GOP) o com a directors de vol (FD).

Durant el dia, els astronautes estan «sobrevolant» pels diferents mòduls de l’ISS, inclòs el laboratori europeu de ciència «Columbus», i treballen en diferents activitats, inclosos els experiments científics complexes, les demostracions tecnològiques, les activitats de manteniment, l’exercici físic i fins i tot alguns esdeveniments en directe per als mitjans de comunicació públics. A terra, els equips al voltant del món estan igualment ocupats, donen suport a aquestes activitats supervisant i controlant l’equip de bord i la infraestructura terrestre, preparant i activant el hardware necessari, comunicant-se directament amb els astronautes, controlant els experiments científics i planificant les activitats dels pròxims dies.

En general, excepte per l’ocasional «Feliç dia de la cosmonàutica!» que s’escolta en els bucles de veu, el dia transcorre amb bastanta «normalitat» (com ens agrada dir), igual que un altre dia (molt ocupat) a l’ISS. I això és possiblement una de les majors diferències entre el 12 d’abril de l’any 1961 i el 12 d’abril de l’actualitat: Els vols espacials humans s’han convertit en un «lloc comú» i a vegades podem fins i tot donar-ho per fet. Però no ens enganyem, només uns instants a la consola, particularment en un dia ocupat com avui, per a adonar-nos de quant esforç i dedicació, dels equips al voltant del món, es necessita per mantenir les operacions de l’Estació Espacial Europea.

Malgrat la seva «normalitat», els vols espacials humans segueixen plantejant reptes considerables i riscs i una gran quantitat de vigilància, capacitat, disciplina i treball en equip per fer front a aquests reptes. Estem orgullosos de veure aquests valors reflectits en els nostres companys de GMV, que continuen amb diligència donant suport a l’ISS i les operacions de Columbus. Així que anem a celebrar junts alguns dels assoliments de l’ISS i GMV en els vols espacials humans durant els últims dotze mesos:

• Finalització exitosa de l’Increment 65 (així és com s’anomena una «Expedició» a bord de l’ISS, va ser la 65a expedició de llarga duració a l’Estació Espacial Internacional des del començament de l’ISS) i de la missió Alpha de l’astronauta Thomas Pesquet de l’Agència Espacial Europea ESA, amb diversos companys de GMV en les funcions de lideratge.

• Llançament i acoblament exitós del mòdul «Nauka» del Mòdul del laboratori multifuncional (MLM) a l’ISS.

• Arribada del braç robòtic europeu (ERA) a l’ISS.

• Rècord del màxim de persones a l’espai al mateix temps (19 persones, el desembre de 2021).

• Llançament de l’astronauta Matthias Maurer de l’Agència Espacial Europea ESA i inici de la seva missió anomenada Cosmic Kiss.

• Primera missió privada completa a l’ISS amb Axiom-1.

• Primera vegada que l’ESA ha completat 3 missions amb suport mutu, amb les missions Alpha (Thomas Pesquet), Cosmic Kiss (Matthias Maurer) i Minerva (Samantha Cristoforetti).

I mentre celebrem aquests assoliments, esperarem també molts més en el futur. Amb l’increment de la comercialització de LEO (Òrbita terrestre baixa) i el desenvolupament del programa Artemis, tornar a la Lluna, el futur sembla apassionant pels vols espacials humans. Com Yuri Gagarin va dir l’any 1961, abans del seu llançament: Poehali! (Som-hi!)

 

Autors: Claudia Kobald i Joao Lousada