Fa ja uns mesos, vaig escriure en aquest blog com vaig presentar la meva candidatura per aconseguir una de les 6 posicions del cobejat cos d’astronautes de l’ESA. Si et vas perdre el principi d’aquesta etapa, pots trobar-la aquí: Jo, astronauta?. Avui torno a escriure per explicar-vos com avança el procés i què ha passat amb la meva candidatura.

La segona fase del procés de selecció per al cos d’astronautes de l’ESA ja està en procés. Per a sorpresa de tothom, inclosa l’ESA, el nombre de sol·licituds ha superat amb escreix les previsions inicials: 22.523 aspirants presentats, dels quals un 24 % són dones. En la segona fase han estat convidats un total de 1.361 aspirants, fet que representa només un 6 % de la gent presentada. Ja deien que passar la primera fase és estadísticament el més difícil i en aquest cas les matemàtiques no m’han abandonat (tot i que l’ESA, sí). Per a la tranquil·litat de la meva mare, poc abans de nadal vaig rebre el temut “We are sorry to inform you that you have been rejected”. No va ser una sorpresa perquè era estadísticament el més probable, encara que la meva família ja em veia trepitjant Mart. Tampoc no va ser una decepció, ja que quan ho vaig sol·licitar estava segura al 99,99 % que no hi entraria... Però, i si guanyava aquell 0,01 %? El dubte era massa temptador per deixar-lo escapar. Per a mi, no intentar-ho era molt pitjor que rebre un no.

La gent que ha estat seleccionada té perfils increïbles i, en general, una mica més d’experiència que el mínim requerit per l’ESA, que era precisament amb el que m’hi vaig presentar. Convertir-me en astronauta és un somni, però no una obsessió. Crec que és molt important diferenciar-ho perquè somiar t’ajuda a fixar objectius, però no et frustra en el camí. Si no es pot aconseguir, cal cercar nous objectius que quedin a prop d’aquell somni inabastable. Amb aquesta filosofia, els meus passos següents són: aprendre, millorar i créixer (personalment, clar, físicament vaig perdre l’esperança ja fa molt temps). Aquest no era definitivament el meu moment: soc una xitxarel·la a qui li queda massa per aprendre. Amb sort, d’aquí a 10 anys seré una candidata més sòlida. Però deixem de parlar de mi i centrem-nos en la gent que sí que ha passat la temuda primera fase de tall.

Com ja he esmentat, 1.361 persones van ser les afortunades de ser convidades a la segona ronda de selecció, de les quals el 39 % són dones. A Espanya, concretament, hi han passat 67 aspirants amb percentatges per gènere molt similars als europeus. Menys del 25 % de les sol·licituds van ser de dones, la qual cosa representa una gran diferència respecte dels aspirants masculins, tanmateix, el percentatge de dones convidades a la segona ronda ha augmentat fins al 40 %, el que posa de manifest la solidesa de les candidates femenines. Els números coincideixen una mica amb l’estadística de dones que estudien carreres STEM, que representen menys d’un quart dels estudiants en aquests camps. Seria tremendament important, per fer-li un gir a aquests números, que es presentés un cos d’astronautes amb igual percentatge d’homes que de dones, per ser així una motivació per a les nenes que dubten que les carreres STEM siguin per a elles.

La segona fase de selecció consta d’una sèrie de proves en què els aspirants hauran de demostrar el seu “rendiment psicològic” mitjançant proves cognitives, tècniques, de coordinació motriu i personalitat. Aquestes proves aniran seguides d’una sèrie d’entrevistes psicològiques i proves grupals abans d’iniciar les proves mèdiques. Si després de tot això continuen estant dins del procés, els seleccionats seran sotmesos a una entrevista en grup que mesurarà les seves competències tècniques i de comportament i, finalment, hauran de mantenir una trobada amb el director general de la mateixa ESA. D’entre els seleccionats hi ha enginyers, físics, biòlegs, metges, pilots... Tots amb formacions completes i excel·lents en tots els termes de la paraula.

Què podem treure’n en conclusió? Que el procés és tremendament complicat i exigent, on fins i tot gent amb 2 màsters, 1 doctorat i 7 idiomes n’ha quedat fora (no era gaire difícil augurar que no passaria el tall).  El bo de treballar en el sector espacial és que hi ha milions d’oportunitats on l’astronauta només és la punta de l’iceberg. Si decideixes perseguir els teus somnis, n’hi ha prou amb ser, com deien els enginyers de les missions Apol·lo, “tough and competent” en tot allò a què et dediquis. Provarem sort la pròxima vegada!

Autora: Inés Sánchez