La indústria aeroespacial ha exercit i exerceix un paper fonamental en aquesta lluita.

L’estudi i la cura del medi ambient han estat un dels baluards del sector aeroespacial. Reflectit actualment en mesures de mitigació, adaptació i resiliència davant el canvi climàtic, va començar al principi dels anys seixanta amb satèl·lits de monitoratge de fenòmens meteorològics.

El satèl·lit TIROS-1, llançat per la NASA el 1960, es considera el primer satèl·lit meteorològic reeixit, i va ser l’antecessor del programa Nimbus, que va posar en òrbita satèl·lits meteorològics durant més d’una dècada (1964-1978). Aquest programa va ser fonamental perquè les diferents agències espacials internacionals desenvolupessin els seus programes d’observació de la Terra.

Totes les agències espacials (ESA, JAXA, NASA, INTA, CNES, etc.) tenen programes específics per al monitoratge de la Terra, el medi ambient i els seus ecosistemes. L’Agència Espacial Europea, per exemple, té actualment tretze satèl·lits d’observació de la Terra en funcionament i 28 més en desenvolupament. Aquests s’engloben en programes de desenvolupament científic com les Earth Explorer Missions i en programes operacionals: de meteorologia i Sentinel. Els Earth Explorers estan centrats en la necessitat d’avançar en la nostra comprensió de com operen i interactuen l’oceà, l’atmosfera, la hidrosfera, la criosfera i l’interior de la Terra com a part d’un sistema interconnectat. CryoSat-2, que estudia el gruix de la capa de glaç continental; SMOS, que analitza la salinitat dels oceans i la humitat del sòl, o EarthCARE, que investigarà les interaccions entre els núvols, les partícules en suspensió a l’atmosfera (aerosols) i la radiació solar, són exemples de missions per entendre el medi ambient. Les missions meteorològiques de l’ESA, desenvolupades en col·laboració amb EUMETSAT, inclouen el programa MetoOP i els satèl·lits Meteosat. Se sustenten en la necessitat de la societat de tenir accés a prediccions meteorològiques i en el monitoratge de variables biofísiques climàtiques com l’ozó estratosfèric (capa d’ozó), gasos amb efecte d’hivernacle, la precipitació o la temperatura en superfície.

Aquesta informació és clau perquè els models de predicció numèrica siguin capaços de predir les variacions meteorològiques a tres o cinc dies, els models de transport químic atmosfèric donin una estimació de la qualitat de l’aire, i els models climàtics de circulació global puguin augurar com serà el clima en el segle vinent. Els satèl·lits Sentinel són la contribució al segment espacial del programa Copernicus de la Unió Europea per al monitoratge del medi ambient. Actualment, hi ha set satèl·lits Sentinel llançats, tres més en construcció i s’estan estudiant altres sis per al seu desenvolupament posterior. La informació que obtenen aquests satèl·lits s’utilitza per definir productes al voltant de les sis línies temàtiques dels serveis de Copernicus: vigilància atmosfèrica, vigilància marina, vigilància terrestre, canvi climàtic, seguretat i emergències. Aquests serveis ajuden a la gestió de les zones urbanes, planificació regional i local, agricultura, silvicultura i pesca, salut, protecció civil, infraestructures, etc. des d’una perspectiva de desenvolupament sostenible i de protecció de la natura.

GMV explota la informació dels serveis Copernicus i desenvolupa productes geoespacials addicionals a partir de dades satel·litàries d’observació de la Terra per satisfer les necessitats d’informació mediambiental dels seus clients. Per exemple, participa en el servei Copernicus d’emergències analitzant la situació pre i postdesastre natural (inundacions, terratrèmols, tempestes ciclòniques, etc.). Col·labora amb la Comissió Europea per fomentar el desenvolupament agrícola sostenible, la gestió dels recursos naturals i la conservació de la biodiversitat a l’Àfrica. Desenvolupa un projecte per a la gestió sostenible dels boscos europeus utilitzant dades d’observació de la Terra i altres dades remotes. Participa en la definició d’un nou tipus de plataformes aèries (high-altitude pseudo-satellites, HAPS) per al monitoratge de la qualitat de l’aire a les ciutats. Dona suport a les entitats de finançament internacional, com el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el Banc Asiàtic de Desenvolupament, en l’ús de dades de l’observació de la Terra per a l’anàlisi de riscos mediambientals, com la degradació dels recursos naturals i la seguretat alimentària. L’estudi de la pressió produïda per les migracions humanes sobre els recursos naturals també és part de les activitats de GMV. Entendre quins canvis en el clima indueixen les migracions i l’impacte dels camps de desplaçats interns sobre el medi ambient és vital per evitar tragèdies humanes i anticipar-nos a nous moviments migratoris.

La perspectiva social és vital per millorar la protecció del medi ambient. Entendre i promoure la millora en el capital humà i l’estabilitat social són clau per a la protecció del planeta. Els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides tenen com a meta erradicar la pobresa, protegir la Terra i assegurar la prosperitat per a tothom com a part d’una agenda que cal assolir en els pròxims quinze anys. Per aconseguir aquests objectius, cal que s’hi involucri tothom: els governs, el sector privat i nosaltres com a societat.

Autor: Carlos Doménech García