Aquest estudi forma part del projecte Hummingbird, finançat per la Comissió Europea en col·laboració amb la VUB i publicat a la revista PLOS ONE. 

Introducció

Des del 1990, Somàlia ha patit més de 30 fenòmens meteorològics greus, incloent-hi 12 sequeres i 19 inundacions, les quals han provocat dues grans episodis de fam (el 1991-1992 i el 2011). Aquests fets van desplaçar més de 3,2 milions de persones. Aproximadament el 70% dels somalis depenen de l’agricultura i la ramaderia, ambdós sectors altament vulnerables al canvi climàtic. El cicle continu de sequeres i inundacions mina la seguretat alimentària i l’accés als serveis essencials, la qual cosa augmenta la vulnerabilitat i provoca desplaçaments a diverses escales. Els ràpids canvis climàtics afecten significativament molts aspectes de la vida i sovint deterioren les condicions de vida en algunes zones, fins al punt en què els residents es veuen obligats a fugir.

Malgrat el creixent reconeixement d’aquesta qüestió, la dinàmica entre els factors mediambientals i la mobilitat humana encara estan insuficientment estudiada. Aquest estudi té com a objectiu investigar com es pot utilitzar l’analítica avançada de teledetecció per desenvolupar indicadors climàtics detallats a nivell micro (districte) i examinar la relació entre els factors climàtics i els desplaçats interns a Somàlia entre 2016 i 2019.

Les tecnologies de teledetecció són especialment valuoses per estudiar la relació entre el canvi climàtic i la mobilitat humana. Proporcionen dades ambientals fonamentals a diverses escales, de manera que fan palès l’impacte dels factors climàtics, com les sequeres i les inundacions, en els moviments de població. Les dades obtingudes per satèl·lit proporcionen informació sobre les tendències climàtiques, com la variabilitat de les precipitacions, les anomalies de temperatura i els canvis en l’ús del sòl i, alhora, documenten la degradació del medi ambient.

Metodologia

L’equip de GVM va utilitzar conjunts de dades de teledetecció per crear indicadors mediambientals per a Somàlia, incloent-hi una àmplia gamma de dades satel·litàries com Sentinel-1, Sentinel-2, DEM de la NASA, l’índex d’humitat del sòl (SMI), l’índex de precipitació-evapotranspiració estàndard (SPEI) i imatges de molt alta resolució de Google, i dades no satel·litàries, com registres de desplaçats interns i informes oficials.

L’equip de GMV va desenvolupar un seguit d’algorismes basats en Python per processar aquests conjunts de dades i generar diversos productes derivats de satèl·lits, entre els quals s’inclouen: Indicador de sequera agrícola (IDA), cartografia de l’extensió de les inundacions, mapa de la cobertura terrestre i canvi de coberta terrestre, anomalies de l’índex de precipitació-evapotranspiració normalitzat (IPEE), l’índex de vegetació ajustat al sòl (IVAS), l’índex de superfície foliar (IAF) i l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) i anomalies de l’NDVI.

Troballes:

Doolow va resultar ser la destinació més popular per als desplaçats, seguida de Luuq. Al contrari, Qansax Dheere va registrar el nombre més alt de sortides a causa dels episodis de sequera durant el mateix període.

La nostra anàlisi va identificar l’any 2017 com el més sec per a Somàlia, mentre que els anys 2018 i 2019 van estar marcats per importants inundacions. Els períodes de pluges regulars, concretament, les estacions de Gu i Dayer, comporten un augment de les precipitacions, la qual cosa ajuda a mitigar l’impacte de les sequeres durant aquestes temporades de conreu. En regions com el nord i el centre de Somàlia, on els fenòmens climàtics extrems d’aparició ràpida i lenta es produeixen de manera seqüencial o simultània, és difícil classificar els factors mediambientals com a beneficiosos o perjudicials. Per exemple, les inundacions que segueixen les sequeres greus poden ajudar les zones agrícoles a recuperar-se, però aquestes fluctuacions mediambientals no sempre produeixen resultats positius per als mitjans de subsistència.

Les inundacions provoquen desplaçaments immediats, amb poc temps de resposta. La gent sol iniciar les evacuacions just abans que es produeixin inundacions i sovint torna a casa un cop l’aigua recula, depenent de la recuperació de la zona. El nostre estudi confirma que els desplaçaments induïts per les inundacions són en gran mesura localitzats, es limiten a districtes específics i solen romandre dins dels mateixos districtes. En canvi, la sequera és un procés més lent, en el qual el desplaçament comença més tard i augmenta gradualment amb el temps. A més, tornar després d’una sequera comporta molt més temps, ja que moltes persones desplaçades probablement perceben les seves condicions de vida originals com a inestables.

Els efectes de les inundacions sobre els desplaçaments són més immediats que els de la sequera. Els desplaçaments interns es produeixen poc després de les inundacions, i els desplaçats interns solen tornar a casa quan les aigües retrocedeixen. La sequera, però, és més gradual: la gent abandona les cases amb retard, i el seu retorn és molt més prolongat atesa la gravetat de les condicions a les quals s’enfronta. Un examen dels patrons de desplaçament durant tot el període mostra que un districte afectat per una sequera greu no sempre registra un alt nivell de desplaçament.

Malgrat les dificultats, el nostre estudi ofereix un enfocament innovador per avaluar els indicadors mediambientals i els desplaçats interns a Somàlia. Aquesta metodologia es podria ampliar per abastar períodes de temps més llargs i àrees geogràfiques més extenses. La investigació futura podria explorar la mobilitat transfronterera i els factors mediambientals. Tanmateix, a partir de les nostres conclusions i dels reptes associats a les dades disponibles, afirmem que millorar la qualitat i l’accessibilitat de les dades, tant a escala nacional com internacional, per a les regions més afectades pel canvi climàtic hauria de ser una prioritat. Finalment, suggerim que la triangulació de dades quantitatives i qualitatives ajudarà a aclarir la complexa dinàmica de la migració induïda pel clima i establirà les bases per a futures investigacions en aquest camp.

Autor: Rahman Momeni