GMV dissenya el sistema de guiatge i navegació de la missió internacional lunar HERACLES
La missió robòtica HERACLES, dirigida per l’ESA i el llançament de la qual està previst el 2026, representa el primer pas per a la tornada de l’ésser humà a la Lluna
Té com a objectiu posar a prova diferents tecnologies en preparació per a la futura arribada d’astronautes, portant un rover a la Lluna per a la recollida de mostres i explorar el terreny, així com una nau construïda per l’ESA per portar les mostres de tornada a l’estació lunar Gateway
HERACLES representa un gran repte tecnològic en l’exploració espacial per a Europa i assentarà les bases per a futures missions a la Lluna i a altres planetes
La multinacional tecnològica GMV treballa com a responsable del disseny del sistema de Guiatge, Navegació i Control (GNC) de la missió internacional HERACLES, activitat que representa la tornada de l’home a la Lluna. L’Agència Espacial Europea (ESA) encapçala aquesta missió, en la qual també col·laboren l’Agència espacial canadenca (CSA) i l’Agència espacial japonesa (JAXA).
La missió té com a objectiu portar mostres de la Lluna amb una nau de fabricació europea. Un rover canadenc recollirà aquestes mostres a la superfície lunar durant un període de dos mesos, en coordinació permanent amb la futura estació lunar Gateway, des d’on, finalment, sortiran aquestes mostres en direcció a la Terra. Una altra contribució europea és una interfície que desplegarà el rover a la superfície lunar. Japó desenvolupa la fase propulsiva que farà aterrar el conjunt robòtic complet a la Lluna. Després de l’enviament de les mostres, el rover seguirà explorant la Lluna per preparar futures missions humanes durant un any.
A HERACLES conflueixen diversos desafiaments tecnològics: demostrar subsistemes controlats per humans, com són la propulsió, el guiatge, el control i la navegació; verificar les tecnologies de comunicació, i el control des de Terra o des de l’estació lunar Gateway.
Durant la fase inicial, que durarà 72 dies, el vehicle recollirà les mostres. En la segona, recorrerà centenars de quilòmetres en un any, amb velocitats no aconseguides fins ara per altres rover equiparables. Durant el dia, el vehicle explorarà el terreny, recollirà les mostres i recarregarà les seves bateries, mentre que, durant les nits lunars de fred extrem, hibernarà.
Tot i que els científics d’Europa, Japó i Canadà designaran el lloc definitiu, està previst que el punt de referència per a l’aterratge del mòdul de descens sigui el cràter Schrödinger, lloc idoni (des del punt de vista geològic), ja que gràcies a la seva recent activitat volcànica té més diversitat i una millor qualitat de mostres.
D’altra banda, l’estació Gateway estarà en una òrbita NRO (Near Rectilinear Halo Orbit), prop dels pols lunars, lloc on ha d’arribar l’element d’ascens lunar amb les mostres.
En la missió internacional HERACLES, GMV lidera el consorci que dissenya el sistema de navegació, guiatge i control per fer l’ascens des de la superfície lunar, transferència d’òrbita, rendezvous i docking (maniobres de trobada i acoblament d’aquest mòdul amb l’estació Gateway). En col·laboració amb personal de GMV a Portugal i Thales Alenia Space França i Itàlia, GMV desenvoluparà una eina d’anàlisi de trajectòria per analitzar els transfers des de la baixa òrbita lunar fins a les òrbites NRHO, i pugui fer-se el rendezvous a l’òrbita NHRO. Aquesta eina serà la base per a la funció de guiatge. A més, GMV s’encarregarà del disseny i desenvolupament del sistema de Guiatge, Navegació i Control (GNC) i de la implementació d’algorismes a bord, així com la demostració d’un prototip GNC per provar la tecnologia d’aquesta futura missió.
En paral·lel, GMV és responsable del GNC de la fase de rendezvous i docking en un dels dos estudis de sistemes, el liderat per Thales Itàlia, que l’ESA està duent a terme per dissenyar el component de descans de la missió HERACLES.
Segons Mariella Graziano, directora del Segment Espacial i Robòtica de GMV, “la missió HERACLES representa un gran repte tecnològic en l’exploració espacial per a Europa. No només servirà com una demostració tecnològica cap al nostre satèl·lit més proper, la Lluna, sinó que assentarà les bases per a la futura colonització del nostre satèl·lit natural i les missions a planetes més llunyans”.