Proba-3 assoleix una nova fita en el vol en formació autònom

La missió espacial Proba-3 ha assolit una nova fita clau en les seves operacions de vol en formació, i així s’apropa cada cop més als seus ambiciosos objectius científics i tecnològics. Durant les darreres setmanes, personal de GMV ha estat present a ESEC, centre d’operacions de la missió, proporcionant suport in situ als equips de l’Agència Espacial Europea (ESA) i SENER en el marc de les activitats de comissionat dels components que permetran el vol en formació autònom de les dues naus que conformen la missió.

Proba-3 és una missió liderada per Espanya, per mitjà de SENER, en estreta col·laboració amb un consorci de 40 empreses de 16 països. Està composta per dos satèl·lits —el Coronògraf (CSC) i l’Ocultador (OSC)— que volaran a una distància d’uns 150 metres amb l’objectiu principal de demostrar la viabilitat de tecnologies avançades de vol en formació. En aquest cas, es busca crear a l’espai una estructura sòlida virtual que funcioni com un únic instrument dissenyat per fer observacions detallades de la corona solar. L’OSC bloquejarà la llum del Sol i generarà un eclipsi artificial que permetrà al CSC observar la corona sense interferències.

En el marc d’aquesta missió innovadora, GMV és responsable del subsistema de vol en formació (Formation Flying Subsystem o FFS), considerat el component més avançat, complex i crític de Proba-3. Gràcies a l’FFS, els dos satèl·lits seran capaços mantenir la precisió i l’estabilitat necessàries per operar com una única estructura rígida virtual, i aconseguiran nivells de precisió de mil·límetres en posició i de segons sexagesimals en orientació.

Entre les activitats que s’han dut a terme aquestes setmanes destaquen les encaminades a validar en òrbita el funcionament de l’FFS per fer dos tipus d’experiments clau: les observacions científiques mitjançant coronografia i les maniobres de reconfiguració del vol en formació. En aquest període de temps s’han assolit dues fites rellevants en el marc de la missió. Per primera vegada, l’OSC i el CSC van adquirir i mantenir la seva posició relativa de vol en formació de manera completament autònoma, amb el CSC apuntant al Sol mentre l’OSC s’alineava per projectar la seva ombra sobre el coronògraf. A més, es van fer dos apogeus en formació gràcies a la integració de dades del GPS relatiu durant el pas pel perigeu i del sistema basat en visió (Visual-Based System o VBS), processats pels mòduls de navegació i control de vol en formació. Aquesta seqüència funcional completa va permetre l’activació d’una unitat de metrologia d’alta precisió que exercirà un paper fonamental durant les òrbites operacionals de Proba-3, és a dir, el sensor de mesures precises laterals i longitudinals, o Fine Lateral and Longitudinal Sensor (FLLS, per les seves sigles en anglès).

Els resultats assolits en aquestes proves suposen un avanç decisiu cap a l’objectiu final de la missió: demostrar que el vol en formació d’alta precisió és viable a l’espai. A més de validar la funcionalitat del sistema en condicions reals, aquests assajos aplanen el camí per a les futures operacions científiques de Proba-3, que permetran estudiar la corona solar mitjançant la creació d’un eclipsi artificial controlat amb una precisió sense precedents.