La nova equació energètica: dades, intel·ligència artificial i infraestructures digitals

GMV ha participat en el col·loqui organitzat per enerTIC «Alternativas renovables, prosumidores y nuevos modelos de negocio: evolución del trilema energético desde el paradigma 4D», una trobada que va aplegar representants dels sectors energètic, tecnològic i industrial per analitzar l’evolució del sistema energètic en un context de creixent complexitat. En representació de GMV va intervenir-hi Almudena Nieto, responsable de Desenvolupament de Negoci per al sector Energia i Utilities.

El debat va posar de manifest un canvi de paradigma en la manera d’entendre la transformació energètica. Respecte de la visió tradicional basada en la digitalització, la transició energètica i l’electrificació com a processos independents, es consolida un enfocament en el qual energia, dades, intel·ligència artificial i infraestructures digitals conformen un sistema interdependent. En aquest context nou, l’operació del sistema energètic depèn cada cop més de la capacitat per integrar i gestionar aquests elements de manera coordinada.

Un dels principals consensos assolits va ser que la dada s’ha convertit en l’eix vertebrador del sistema energètic. La creixent penetració d’energies renovables, la generació distribuïda i l’electrificació de la demanda incrementen la variabilitat i complexitat del sistema, la qual cosa exigeix capacitats avançades de monitoratge, interoperabilitat i processament en temps real. En aquest escenari, la intel·ligència artificial té un paper clau no només en l’automatització, sinó també en la millora de la capacitat predictiva i d’optimització de xarxes, actius i infraestructures.

Durant el col·loqui també es va subratllar que el desplegament efectiu de la intel·ligència artificial necessita alguna cosa més que tecnologia. La generació de valor depèn de la seva integració en els processos operatius, el seu alineament amb l’estratègia de negoci i, especialment, de l’adaptació de les organitzacions, per la qual cosa resulta clau la identificació i el desenvolupament de casos d’ús reals que permetin establir-ne l’aplicació en contextos concrets. En aquest sentit, la gestió del canvi i la formació contínua dels professionals es van identificar com a factors crítics per garantir una adopció real i sostenible d’aquestes tecnologies.

Un altre dels aspectes rellevants abordats va ser la creixent interdependència entre digitalització i consum energètic. El desenvolupament d’infraestructures digitals, el creixement dels centres de dades i l’expansió de solucions basades en intel·ligència artificial incrementen la demanda energètica del sistema digital mateix, situant de nou la disponibilitat i la gestió de l’energia com un element crític.

Amb aquest escenari, es va destacar el paper de solucions com la gestió activa de la demanda, l’analítica avançada, els bessons digitals o els sistemes avançats de supervisió i control. Aquestes capacitats permeten anticipar comportaments, optimitzar l’operació i reforçar la resiliència del sistema energètic en un entorn marcat per la incertesa.

La trobada va concloure amb una visió compartida sobre els tres pilars que guiaran l’evolució del sector: descarbonització, resiliència i col·laboració. La transició energètica es configura així com un procés estructural que necessita no només innovació tecnològica, sinó també nous models de cooperació entre empreses energètiques, tecnològiques, administracions públiques i indústria.