L'ESA confia en GMV i DFM per avançar en la propera generació de rellotges òptics

Les infraestructures terrestres EGNOS i Galileo actuals depenen de tecnologies comercials de rellotge terrestre ben establertes (Active Hydrogen Maser, Cesi i Rubidium) que estan impulsant el rendiment, la fiabilitat i la disponibilitat de funcions molt crítiques en els sistemes, en particular la generació contínua del sistema Galileo Time. Aquests rellotges de terra estan fets de tecnologies complexes i no estàndard que només són dominades i controlades per un nombre molt limitat de proveïdors, a més amb una gestió complexa del manteniment i l'obsolescència, així com la sostenibilitat global de la cadena de subministrament a llarg termini.

Durant les últimes dècades, s'ha aconseguit un progrés significatiu en la ciència i les tecnologies de nous tipus de rellotges atòmics demostrant un rendiment millorat, com ara els rellotges òptics. Això s'ha traduït en la introducció de nous productes comercials als EUA, o demostració primerenca de rendiment quant a prototips a Europa.

Tenint en compte el llarg temps necessari per al desenvolupament d'un producte tan nou crític en un mercat extremadament reduït, així com les necessitats programàtiques específiques de la infraestructura terrestre europea GNSS, es necessita una primera avaluació de les tecnologies candidates europees abans d'emprendre un desenvolupament d'una solució operativa, com ara un producte industrial o alternatives.

GMV i DFM, l'Institut Metrològic Nacional Danès, han estat adjudicats per l'ESA un contracte per predesenvolupar un rellotge òptic. L'objectiu del projecte és dissenyar i prototipar el rellotge, identificant components crítics i assegurant la seva cadena de subministrament, per tal de desarriscar el desenvolupament d'un rellotge comercial en una fase posterior. 

El rellotge òptic proposat es basa en un làser estabilitzat a una transició específica de la molècula d'acetilè, mitjançant una unitat d'espectroscòpia i un bucle de control de retroalimentació. La freqüència òptica resultant es converteix en un senyal estàndard de microones (10 MHz) mitjançant una pinta de freqüència. S'espera que un rellotge d'aquest tipus proporcioni una estabilitat prop de la d'un actual Maser d'Hidrogen Actiu.