D’innovar a produir: la nova aposta europea per la indústria de defensa

Quan el 2021 es va posar en marxa el Fons Europeu de Defensa (EDF), Europa va fer un pas històric. Per primera vegada, la Unió Europea destinava un pressupost específic per finançar projectes col·laboratius de recerca i desenvolupament en tecnologies de defensa. El missatge era clar: si Europa volia desenvolupar la seva autonomia tecnològica, en defensa havia d’invertir en innovació.

Quatre anys després, Europa ha fet un pas més. La innovació continua sent essencial, però ja no n’hi ha prou. Avui, la prioritat no és únicament desenvolupar noves tecnologies, sinó garantir que puguin fabricar-se a Europa, a gran escala i quan sigui necessari. Aquesta és precisament la raó de ser del nou European Defence Industry Programme (EDIP).

De l’R+D a la producció

Durant els darrers anys, l’EDF ha permès impulsar projectes de recerca i desenvolupament en àmbits com ara sensors, comandament i control, aviònica, intel·ligència artificial, sistemes no tripulats, espai, comunicacions o guerra electrònica. L’objectiu era generar coneixement, reduir riscos tecnològics, millorar la competitivitat i fomentar la cooperació entre la Base Tecnològica i Industrial de Defensa Europea (EDTIB). 

Tanmateix, un cop desenvolupat un prototip apareix una pregunta molt més difícil: Com convertir-lo en un producte final? Qui el fabrica? On? De quina cadena de valor es disposarà? A quin ritme de producció per garantir lliuraments a temps? Qui garanteix el subministrament de components crítics? És precisament aquest buit el que pretén cobrir l’EDIP.

L’EDIP posa el focus en la fase següent: la industrialització. El seu objectiu és ajudar que les capacitats desenvolupades a Europa puguin produir-se de manera més ràpida, coordinada i resilient, de manera que reforci l’EDTIB. 

En certa manera, Europa ha passat de preguntar-se «quina tecnologia hem de desenvolupar?» a preguntar-se «com aconseguim introduir-la en productes finalistes? »

Aquest canvi reflecteix una evolució molt més profunda que la creació d’un nou programa europeu.

Avui, conceptes com ara industrial ramp-up, security of supply, resiliència de les cadenes de subministrament o reducció de dependències estratègiques apareixen de manera recurrent en tota la documentació europea. L’objectiu ja no rau únicament a fabricar millors sistemes, sinó a garantir que puguin seguir fabricant-se fins i tot durant una crisi prolongada i, no ho oblidem, lliurar-los a temps. Actualment, el concepte “delivery” és una exigència ineludible. 

Per aconseguir-ho, l’EDIP introdueix instruments que fa tot just pocs anys semblaven impensables: suport a l’ampliació de línies de producció, incentius per a adquisicions conjuntes, mecanismes per reforçar proveïdors crítics, noves estructures de cooperació industrial i noves iniciatives per garantir a Europa les cadenes de subministrament. 

Tot això persegueix un mateix objectiu: reforçar la capacitat industrial europea perquè pugui respondre de manera coordinada a les necessitats de seguretat i defensa del continent.

Cinc grans apostes per a la propera dècada

Però produir més no és l’únic objectiu. Europa també està definint en quines capacitats vol concentrar aquest esforç industrial.

Al full de ruta Defence Readiness 2030, la Comissió i l’Alt Representant proposen una sèrie de grans projectes europeus d’interès comú (EDPCI) que serviran per concentrar inversions i cooperació durant els propers anys.

La primera aposta és la defensa aèria antimíssils. La defensa antiaèria ha deixat d’entendre’s com un conjunt de bateries de míssils per convertir-se en un sistema integrat en què radars, sensors, satèl·lits, sistemes de comandament i control i diferents interceptors treballen de manera coordinada. L’objectiu és aconseguir que els diferents països puguin operar com una única arquitectura.

La segona aposta són els sistemes contra drons. Probablement cap tecnologia hagi evolucionat tan ràpid els últims anys. Europa vol impulsar no només la producció de plataformes no tripulades, sinó també tot l’ecosistema associat: intel·ligència artificial, navegació, sensors, guerra electrònica i sistemes capaços de detectar i interceptar eixams de drons. 

La tercera aposta se situa en l’espai. Capacitats com ara Galileo, IRIS² o Copernicus ja formen part de la infraestructura crítica europea. La nova estratègia pretén reforçar l’autonomia espacial europea mitjançant noves capacitats de vigilància espacial, comunicacions segures i protecció d’actius espacials, de manera que es consolidi l’espai com un domini estratègic de la defensa europea.

La quarta aposta mira cap al domini marítim tant pel que fa a superfície, clau per al comerç, com pel que fa a la protecció d’infraestructures crítiques, com ara cables submarins o gasoductes. Per això, un dels projectes estratègics europeus busca desenvolupar capacitats comunes per incrementar la vigilància marítima, protegir infraestructures submarines crítiques, millorar la guerra antisubmarina i reforçar la capacitat d’operar de manera coordinada en àrees d’interès estratègic com ara el Bàltic, el Mediterrani o l’Atlàntic. 

La cinquena aposta és l’Eastern Flank Watch, concebut per reforçar la vigilància i la capacitat de resposta a la frontera oriental de la Unió. El projecte combina sensors terrestres, aeris i espacials, drons i sistemes antidrons, així com capacitats de guerra electrònica, per proporcionar una visió operativa comuna i reforçar la capacitat de dissuasió i resposta en cas d’amenaces convencionals i híbrides. Encara que neix amb un clar focus geogràfic, moltes de les tecnologies que impulsarà tindran aplicació en el conjunt d’Europa i marcaran el desenvolupament de capacitats durant la propera dècada.

Molt més que un nou programa

Vist en perspectiva, EDIP és la peça que faltava per connectar recerca, innovació, indústria i adquisició de capacitats.

L’evolució de l’EDF cap a l’EDIP reflecteix un canvi profund en la política europea de defensa. La recerca continua sent imprescindible, però ara ha d’anar acompanyada d’una indústria capaç de produir, mantenir i evolucionar aquestes capacitats. 

Per a empreses tecnològiques com GMV, amb una posició de lideratge en sistemes de comandament i control multidomini, navegació, aviònica, ISR, espai o protecció de fronteres, aquest escenari nou suposa una oportunitat per contribuir no només al desenvolupament de tecnologies innovadores, sinó també a la construcció de les capacitats industrials que definiran la defensa europea de la propera dècada.

Autor: Begoña Rojo