La navegació per satèl·lit és més vulnerable que mai: per què la resiliència dels sistemes PNT és cada cop més important

La navegació per satèl·lit s’ha convertit en una part essencial de la nostra infraestructura moderna. És fàcil pensar que es tracta, sobretot, d’una tecnologia present en els nostres telèfons i sistemes de navegació dels vehicles, però la informació de posicionament, navegació i sincronització (PNT) que proporcionen els sistemes de navegació per satèl·lit (GNSS) és fonamental per a tot, des del transport i les telecomunicacions fins a les xarxes energètiques i els sistemes financers. Un informe de London Economics del 2021 va estimar que el cost per a l’economia del Regne Unit d’una interrupció dels serveis de navegació per satèl·lit durant 24 hores ascendiria a 1,42 mil milions de lliures esterlines. Tanmateix, com que solen funcionar a la perfecció en segon pla, poques vegades ens aturem a pensar fins a quin punt ens n’hem fet dependents.

Una amenaça creixent per al GNSS

Vivim en un món perillós. Sempre que hi ha una dependència, és raonable suposar que hi haurà amenaces, i si hi ha tant una dependència com una amenaça, llavors hi ha un risc. A GMV som experts a ajudar les organitzacions a gestionar els riscos relacionats amb el PNT, la qual cosa implica comprendre tant les dependències com les amenaces.

Una de les amenaces més importants per al GNSS és la interferència. Tant si es tracta d’interferències (jamming) com de suplantació d’identitat (spoofing) o, simplement, de soroll de fons, els senyals de ràdio poden interferir en la manera com els equips GNSS processen els senyals i generen informació sobre la posició i l’hora. Les interferències en els sistemes GNSS han estat objecte de nombroses notícies els darrers anys, ja que han esdevingut una amenaça constant a Europa de l’Est i Orient Mitjà. Un interessant informe publicat per Ops Group el 2024 documentava l’augment dels casos de suplantació d’identitat en aeronaus i les diverses formes en què aquest fenomen pot afectar els sistemes de les aeronaus.

El que van revelar els esdeveniments del 2019

GMV fa més de deu anys que duu a terme un seguiment de les interferències en els sistemes GNSS i ha registrat milions d’esdeveniments d’interferència, tant de gran magnitud com de petita magnitud. No obstant això, el 2019, les nostres unitats de vigilància desplegades per tot Europa van detectar successos especialment inusuals que ens estan ajudant a comprendre millor un entorn d’amenaces de radiofreqüència cada cop més complex.

El que va fer que aquests successos fossin especialment interessants va ser observar com es produïen gairebé simultàniament en nombrosos detectors situats a milers de quilòmetres de distància entre si. Mai havíem vist res semblant, i això apuntava a una cosa nova. La distància geogràfica entre els successos apuntava a una d’aquestes tres possibilitats: una fallada en els nostres sistemes, una xarxa de transmissors repartits per tot Europa que emetien simultàniament o una font que no era terrestre. Doncs bé, quan hagis descartat l’impossible, el que quedi, per improbable que sigui, ha de ser la veritat. Vam comprovar el nostre equip i vam descartar les fonts d’emissió terrestres i, per tant, vam saber que es tractava d’una interferència procedent de l’espai.

Investigacions posteriors realitzades per la Universitat de Texas, amb el suport de les nostres pròpies conclusions independents, han determinat que l’origen es trobava en els satèl·lits de la constel·lació russa EKS, dissenyats per proporcionar alertes primerenques de llançaments de míssils balístics. Les dades indiquen que aquestes transmissions van ser intencionades i es van produir en les freqüències utilitzades pels sistemes GNSS. No podem afirmar amb certesa si la seva intenció era maliciosa o no, ni sabem si les interferències de baixa potència que hem observat fins ara representen el límit del que l’EKS pot transmetre, i el caràcter classificat del programa EKS implica que potser mai arribarem a saber-ho. Tanmateix, fins ara no disposem de proves que aquests senyals hagin causat mai pertorbacions en els receptors GNSS. Només ens queda una amenaça, una de tantes, i un risc.

De la conscienciació sobre les amenaces a la gestió de riscos

Aquest coneixement és fonamental per prendre decisions fonamentades sobre la gestió del risc. Si som capaços de comprendre l’amenaça i les seves conseqüències, podrem determinar les maneres més eficaces i eficients de mitigar el risc. Això podria consistir a instal·lar còpies de seguretat, vigilar possibles amenaces, implantar formació i procediments, contractar una assegurança… o, perfectament, no fer absolutament res. El coneixement és poder.

Res d’això és nou: la teoria moderna de la gestió de riscos va sorgir a la dècada del 1950, però no és més que una formalització i ampliació de la intuïció humana natural. Però, tot i que sembli increïble, és una novetat per al PNT. Durant molt de temps s’han ignorat les amenaces i els riscos han anat en augment. La ignorància és una benedicció, com se sol dir, però per a molts s’està convertint en un problema. L’any passat, el Reial Institut de Navegació, amb el suport de GMV i altres entitats, va publicar les seves millors pràctiques i la llista de comprovació sobre la resiliència dels sistemes PNT (), que ofereix un primer conjunt senzill de passos que poden seguir les organitzacions.

Fomentar la resiliència del PNT

Per a la majoria de les organitzacions, anar més enllà dels primers passos requerirà l’ajuda d’experts. Aquí és on entren en joc empreses com GMV. Disposem d’una àmplia experiència i de coneixements en matèria d’amenaces i dependències, i també de les eines necessàries per aprofundir en l’anàlisi, avaluar com les amenaces podrien afectar els sistemes crítics i comprendre els comportaments complexos dels sistemes de sistemes. A més, tenim un coneixement profund de les tecnologies, les arquitectures, els processos, la formació i la supervisió que ajudaran a mitigar aquestes amenaces.

En darrer terme, això és el que significa la resiliència del PNT: no donar per fet que la navegació per satèl·lit estarà sempre disponible, sinó preparar els sistemes perquè funcionin de manera segura i fiable quan no ho estigui.

I, mitjançant una gestió informada dels riscos relacionats amb el PNT, volem assegurar-nos que la informació de posicionament i sincronització permeti a les empreses i als governs prosperar i destacar, i que la mitigació no es converteixi en un cost i una càrrega innecessaris.

Els esdeveniments d’interferència que estem estudiant des del 2019 són un altre recordatori de per què això és important. A mesura que cada vegada més sectors depenen d’un posicionament i una sincronització precisos, la resiliència del PNT s’ha de considerar cada cop més com un component fonamental d’una gestió adequada de les infraestructures nacionals.

La qüestió ja no és si es produiran interferències en el GNSS, la qüestió és si hi estem preparats.

Autor: Richard Bowden