Com les dades de l’observació de la Terra poden transformar la salut pública

Durant dècades, la salut pública s’ha basat en un model reactiu basat en l’aparició dels símptomes i l’arribada dels pacients als centres sanitaris. No obstant això, aquest model, sotmès a una gran pressió i amb clares limitacions, resulta cada vegada més inadequat, ja que les crisis climàtiques, mediambientals i sanitàries han deixat de ser esdeveniments excepcionals per esdevenir la nova normalitat.

Els fenòmens climàtics i mediambientals, com les onades de calor, la contaminació atmosfèrica, les inundacions, les sequeres i els canvis en la distribució dels vectors de malalties, exerceixen un impacte directe i mesurable en la salut de la població, la qual cosa augmenta significativament el risc de malalties respiratòries, cardiovasculars i infeccioses, així com de trastorns mentals. Malgrat això, aquests senyals primerencs d’alerta continuen estant en gran mesura exclosos dels processos formals de presa de decisions en matèria de salut pública.

És precisament en aquest àmbit on l’observació de la Terra, mitjançant dades satel·litàries combinades amb analítica avançada i intel·ligència artificial, pot catalitzar un canvi de paradigma decisiu. En permetre el seguiment continu de variables ambientals crítiques, com la contaminació de l’aire, la temperatura de la superfície, la humitat, la vegetació i l’extensió de les masses d’aigua, aquestes dades, juntament amb previsions meteorològiques cada cop més precises, proporcionen una visió primerenca dels factors de risc. Aquesta capacitat permet identificar patrons, tendències i anomalies que precedeixen els impactes en la salut, a fi d’ajudar les societats a anticipar-se, preparar-se i mitigar les seves conseqüències, en lloc de limitar-se a reaccionar-hi.

Els projectes internacionals en què GMV participa i té un paper de lideratge demostren que aquest enfocament no és merament teòric i avança de manera decidida cap a la seva implementació operativa. En són dos exemples destacats «EO4Health Resilience», que demostra com les dades d’observació de la Terra poden anticipar riscos associats a malalties transmeses per vectors i per l’aigua, i «AIR4HEALTH», que explora la integració de dades de qualitat de l’aire i indicadors ambientals amb informació sanitària per permetre l’avaluació de riscos i la presa de decisions més informades sobre l’exposició de la població a la contaminació atmosfèrica.

El repte, per tant, ja no és principalment tecnològic, sinó sobretot institucional i cultural. La integració de dades ambientals en la presa de decisions sanitàries exigeix desmantellar les sitges sectorials, fomentar la col·laboració entre comunitats científiques i acceptar que la prevenció comença molt abans del contacte amb el sistema sanitari. També significa reconèixer que invertir en anticipació és, en realitat, invertir en resiliència i en la capacitat de resposta efectiva de les nostres societats.

En un món en què les pressions climàtiques i mediambientals s’intensificaran inevitablement, persistir en un model purament reactiu és acceptar costos humans, socials i econòmics cada vegada més elevats i insostenibles. Les dades d’observació de la Terra ofereixen l’oportunitat d’abordar la salut pública d’una manera més àmplia, integrada i preventiva.

La qüestió, per tant, ja no és si hem d’utilitzar aquestes dades, sinó amb quina rapidesa podem integrar-les eficaçment en les decisions que conformen la salut de la població.

Autor: Filipe Brandão