Ni dia ni nit: què ens ensenyen els eclipsis sobre el Sol

Imagina que ets al camp.

El Sol brilla amb força.

De sobte, la llum comença a disminuir. Les ombres canvien, l’aire sembla refredar-se, els ocells deixen de cantar, surten els ratpenats i, en tot just uns minuts, el dia es converteix en una espècie de crepuscle.

No tens ni idea del que està passant. No és de nit, però tampoc sembla de dia, i tot s’ha enfosquit amb gran rapidesa. No hi ha telescopis ni aplicacions al mòbil que expliquin què està passant.

És fàcil entendre per què els eclipsis han estat envoltats durant segles de mites, supersticions i llegendes. Civilitzacions de tot el món els van interpretar com a senyals divins, presagis o advertències. I, encara que avui coneixem perfectament la seva explicació científica, l’observació d’un eclipsi continua provocant una barreja de fascinació i respecte molt semblant, imagino, a la que devien sentir els nostres avantpassats.

L’eclipsi solar que podrà observar-se des d’Espanya el proper 12 d’agost serà molt més que un espectacle natural. Aquests fenòmens ens ajuden a comprendre el comportament del sol i recorden la importància de missions com Proba-3, en la qual GMV participa desenvolupant tecnologies essencials per estudiar la corona solar.

El pròxim 12 d’agost, Espanya serà un dels llocs privilegiats des dels quals es podrà observar un eclipsi, una oportunitat excepcional per gaudir d’un dels espectacles més fascinants que ofereix la natura.

Per què es produeix un eclipsi solar?

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol i projecta la seva ombra sobre una part del nostre planeta. Encara que la Lluna és unes 400 vegades més petita que el Sol, també està aproximadament 400 vegades més a prop nostre. Aquesta extraordinària coincidència fa que tots dos semblin tenir pràcticament la mateixa mida al cel i permet que, durant uns instants, el nostre satèl·lit oculti parcialment o totalment el disc solar.

L’ombra que la Lluna projecta sobre la Terra pot apreciar-se amb gran claredat en algunes fotografies preses des de l’Estació Espacial Internacional. Aquestes imatges ens ofereixen una perspectiva diferent de l’eclipsi: des de l’espai, l’ombra lunar es distingeix com una gran taca fosca que avança sobre la superfície terrestre.

L’alineació entre el Sol, la Lluna i la Terra només es produeix quan es compleixen determinades condicions geomètriques. L’òrbita lunar està lleugerament inclinada respecte al pla de l’òrbita terrestre al voltant del Sol, de manera que la majoria de les vegades els tres cossos no arriben a alinear-se de forma perfecta. Només quan aquesta geometria coincideix es produeix un eclipsi.

Darrere d’un fenomen que sembla gairebé màgic hi ha segles d’observacions, models matemàtics i avenços científics que ens permeten conèixer amb enorme precisió quan passarà, quant durarà i des de quins llocs podrà observar-se.

Cada eclipsi és diferent. Depenent de la geometria de l’alineació i del lloc des del qual s’observi, pot ser total, parcial o anul·lar. Durant un eclipsi total poden apreciar-se fenòmens tan vistosos com l’anell de diamants o les perles de Baily.

Una oportunitat per estudiar el Sol

Els eclipsis són fenòmens d’enorme interès científic. Històricament, han permès fer descobriments fonamentals. Un dels més coneguts va tenir lloc el 1919, quan l’observació d’un eclipsi solar va permetre comprovar experimentalment la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein en mesurar la desviació de la llum de les estrelles provocada per la gravetat del Sol.

En l’actualitat, els eclipsis continuen sent una oportunitat per estudiar la corona solar, el comportament de la qual continua sent objecte d’intensa investigació.

Proba-3: un eclipsi artificial a l’espai

Missions espacials com Proba-3, en la qual GMV ha exercit un paper crucial tant en el desenvolupament de sistemes incorporats a bord com en les infraestructures de terra, contribueixen a ampliar aquest coneixement. La missió consta de dos satèl·lits (el Coronògraf i l’Ocultador) que, volant en formació amb precisió mil·limètrica, permeten l’observació continuada de la corona solar durant diverses hores.

Per generar aquest eclipsi artificial, tots dos satèl·lits han de mantenir una posició relativa extremadament precisa mentre volen separats per uns 150 metres. Aconseguir que actuïn com un únic instrument científic requereix sistemes avançats de navegació, control i operació, tant a bord com des de terra. La participació de GMV en aquestes tecnologies ajuda a fer possible aquest vol en formació d’alta precisió.

Avui dia, el coneixement del comportament del Sol exerceix un paper de primera importància en la meteorologia espacial. Les erupcions solars i les ejeccions de massa coronal poden generar tempestes capaces d’afectar satèl·lits, sistemes GNSS (com GPS o Galileo), enllaços de comunicacions i fins i tot infraestructures energètiques. Gràcies a les missions d’observació solar i als sistemes de monitoratge, avui és possible detectar aquests fenòmens i adoptar mesures per minimitzar-ne els efectes.

L’observació solar no només amplia el coneixement científic: també ajuda a anticipar fenòmens capaços d’afectar serveis essencials a la Terra.

Proba-3 és només un dels exemples de com les missions espacials poden millorar la vida a la Terra. El coneixement científic que permeten adquirir pot ajudar a protegir serveis essencials per a milions de persones.

Com observar l’eclipsi de forma segura

• Utilitza únicament ulleres homologades per a eclipsis i comprova que no estiguin danyades. 
• No observis el Sol directament ni a través de càmeres, prismàtics o telescopis sense filtres adequats. 
• Planifica amb antelació el lloc i el desplaçament. 
• Segueix les indicacions de les autoritats i respecta les restriccions d’accés i prevenció d’incendis.

Quan la planificació no és suficient

El 2024, en ocasió de l’eclipsi solar total a Mèxic, vaig tenir l’oportunitat de viure per primera vegada un eclipsi total de Sol. Com a aficionada a l’astronomia (i com a enginyera), portava mesos preparant el viatge. Havíem estudiat mapes, triat un lloc dins de la franja de totalitat i revisat les previsions meteorològiques.

Quan l’eclipsi arribava aproximadament a un 70% d’ocultació, el cel es va cobrir per complet. Després de tants quilòmetres i tanta planificació, no vam poder veure el moment culminant de l’eclipsi.

Per evitar les grans aglomeracions, havíem acabat en un col·legi d’una petita localitat de la regió de Torreón.

Allà vam compartir l’espera amb professors, famílies i alumnes, que ens van rebre com si forméssim part de la seva comunitat. Els ensenyàrem les fotografies preses abans que arribessin els núvols i vam parlar amb els nens sobre l’espai i l’astronomia.

Aquella experiència em va recordar una cosa que forma part de qualsevol activitat científica i tecnològica: per rigorosa que sigui la planificació, sempre hi ha variables que no podem controlar. Preparar-se, adaptar-se i compartir el coneixement són essencials tant per observar un eclipsi com per desenvolupar una missió espacial.

Autor: Mariasole Melara