Està Europa preparada per a un ciberatac a gran escala?

«Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora». 

I en ciberseguretat som molt conscients d’aquesta bíblica declaració (Mateu 25, 13). Amb tres agreujants: sabem que els atacs ocorreran; en coneixem els atacants, les eines i les respectives motivacions; i coneixem moltes de les eines i procediments que utilitzaran per atacar-nos.

Però tenim uns quants inconvenients: hem d’estar preparats 7x24 amb personal qualificat per detectar qualsevol atac i reaccionar-hi, i necessitem que les nostres mesures de protecció siguin simplement perfectes, tant en el disseny, com en la configuració i en la cobertura, perquè qualsevol distracció o error, sia accidental o involuntari, dona avantatge a l’atacant. A més, els atacants han demostrat regularment la seva capacitat d’innovació i solen estar millor dotats en recursos per executar-los.

Per això, mai estarem 100% preparats per enfrontar-nos a qualsevol atac que ens pugui venir.

Europa ho sap i s’hi prepara: la Ciberreserva

La Comissió Europea és molt conscient de la seva exposició davant els atacants, com a actor de pes en l’escena mundial i com a objectiu atractiu per als qui aspiren a obtenir recompenses financeres d’aquests atacs. Europa, la seva ciutadania, les seves empreses i els seus governs són al punt de mira dels atacs.

Tanmateix, la capacitat de preparació i resposta davant d’aquestes amenaces no és homogènia dins de la Unió Europea. Hi ha diferències significatives entre estats membres en termes de maduresa tecnològica, capacitats de ciberdefensa, disponibilitat de talent especialitzat i nivell de protecció de les seves organitzacions públiques i privades. Mentre que alguns països com Espanya disposen d’ecosistemes avançats de ciberseguretat i estructures nacionals consolidades (més de 300 centres de resposta a ciberincidents en la seva Xarxa Nacional, en què GMV n’és un en nivell gold), altres estats membres tenen més limitacions tècniques i organitzatives en el camp, tant en termes relatius com absoluts.

La Comissió Europea és plenament conscient d’aquesta situació i està impulsant la millora de la resiliència digital europea a través de la legislació. CSA, DORA o NIS2 són ja ben conegudes, CRA i EU Space Act ho seran. Però vull destacar la Llei de cibersolidaritat, la qual mira d’enfortir la cooperació entre estats membres, accelerant la maduresa en ciberseguretat i preparant la resposta conjunta davant grans cibercrisis. 

La Llei de cibersolidaritat defineix i crea la Ciberreserva europea, un mecanisme comú coordinat per ENISA que faculta que proveïdors de ciberseguretat especialitzats que donin suport als estats membres amb recursos tècnics, organitzatius i estratègics avançats per ajudar el país i les seves empreses o infraestructures quan ho necessitin. Gràcies a la Ciberreserva, fins i tot els estats membres amb menys recursos o capacitats limitades podran accedir ràpidament a serveis avançats de monitoratge d’amenaces, resposta a incidents, anàlisi forense o recuperació de sistemes. I en coordinació a través d'ENISA amb la resta d’estats membres. La Ciberreserva també preveu la millora de les mesures de protecció que es poden adoptar abans d’un atac i la col·laboració amb altres països associats a la Unió Europea.

El paper de GMV en la Ciberreserva

La Ciberreserva està integrada per un grup reduït de proveïdors acreditats després d’un exigent procés d’avaluació tècnica i operativa. Entre aquests proveïdors hi ha GMV, que aporta la seva experiència de més de tres dècades en ciberseguretat i ciberdefensa. A través del seu CERT (Centre de Resposta a Incidents) està participant en primera persona en el suport a diversos països. Som el soldadet que dibuixem per a cadascun dels països.

En aquesta qualitat, GMV ja ha activat els serveis de reserva en diverses oportunitats, amb resultats excel·lents i una gran acceptació tant per ENISA com pels estats membres i les empreses que han rebut aquest suport. L’exemple més recent és de juny de 2026, amb la participació de GMV en “CyberEurope 2026”, ciberexercici en què es va provar la resposta conjunta de la Unió davant un incident massiu que afectés un sector crític, i en què GMV va participar amb dos equips independents: un va participar en la coordinació de la simulació de l’atac, i l’altre va actuar com a centre de resposta a incidents dels sectors atacats. ENISA ja ha publicat  les primeres conclusions i ensenyaments d’aquest exercici

Està Europa preparada per a un ciberatac a gran escala?

Per respondre a aquesta pregunta, recorreré als clàssics: «Avui estic més preparat que ahir, però menys que demà».

En un escenari en què les amenaces evolucionen constantment i superen les fronteres nacionals, Europa avança cap a un model de defensa digital basat en la cooperació, la resiliència compartida i la utilització de capacitats especialitzades d’alt nivell. La inclusió de la iniciativa i les capacitats privades a través de la Ciberreserva articula aquesta incorporació i la seva utilització òptima en cada cas, segons el tipus d’atacant, l’objectiu de l’atac i l’estratègia de resposta.

Les amenaces compartides requereixen una resposta publicoprivada transnacional i basada en les millors capacitats disponibles que garanteixin la resposta més eficaç.

Autor: Mariano Benito