Operacions multidomini: la transformació del camp de batalla en l’era de la informació

Durant dècades, el desenvolupament dels conflictes armats s’ha basat en una divisió clara del treball entre les forces terrestres, l’armada i les forces aèries. Quan aquests tres serveis actuaven de manera coordinada, es parlava d’operacions conjuntes (o Joint Operations). Aquesta cooperació solia imaginar-se com una suma de peces. Tanmateix, el segle xxi ha transformat radicalment aquesta realitat. L’aparició de noves tecnologies com els sensors digitals hiperconnectats, el paper creixent dels sistemes espacials, l’amenaça constant de ciberatacs i la proliferació de drons han demostrat que ja no n’hi ha prou a actuar separadament per garantir la seguretat. El paradigma pel qual cada àmbit de l’operació aportava la seva part i un comandament conjunt coordinava l’operació ja no és vàlid.

El que ha canviat la darrera dècada és que han aparegut nous entorns operatius, connectats entre si, com ara l’espai, el ciberespai, l’espectre electromagnètic i el domini de la informació, que no es comporten com els anteriors. No es poden ocupar amb tropes ni delimitar amb fronteres, però des d’aquests entorns es pot paralitzar un país, desinformar-ne la població o encegar-ne els radars sense utilitzar un sol projectil. El plantejament multidomini no consisteix a afegir caselles noves a l’escenari de combat, sinó acceptar que totes aquestes caselles actuen de manera simultània i interdependent, i que cal analitzar-les i coordinar-les com un únic sistema.

Així neixen les operacions multidomini (MDO). Aquest concepte no consisteix únicament a intercanviar informació d’acord amb estàndards, sinó a integrar de manera simultània, i en temps real, les accions que tenen lloc en els cinc dominis reconeguts internacionalment: terrestre, marítim, aeri, espacial i ciberespacial i produir efectes en i des de qualsevol d’aquests simultàniament.

A aquests cinc dominis físics i digitals se sumen dos camps transversals d’enorme importància: l’espectre electromagnètic i l’entorn cognitiu i informatiu, reconegut segons la doctrina espanyola com un nou espai operatiu i estratègic centrat en la percepció de la veritat, la presa de decisions del comandament i la prevenció de la desinformació.

Per entendre l’impacte de les operacions multidomini, la doctrina militar recorre a la metàfora del pas de la cadena d’atac lineal (en què un sensor detecta un objectiu, envia la dada a un centre de comandament i aquest ordena a un efector específic neutralitzar-lo) a una malla o xarxa connectada (coneguda operacionalment com a kill-web). En aquesta xarxa, qualsevol sensor disponible (sia un satèl·lit a l’espai, un dron a l’aire o un soldat a terra) pot alimentar en temps real a la unitat o sistema millor posicionat per actuar. L’objectiu prioritari és accelerar l’anomenat bucle OODA (observar, orientar-se, decidir i actuar), ja que si un exèrcit aconsegueix completar aquest cicle de decisió més de pressa que el seu adversari, prendrà la iniciativa estratègica.

Un nou paradigma a la Unió Europea i l’OTAN

El concepte d’operacions multidomini no s’aplica de la mateixa manera en tots els països. Cada potència internacional ha adaptat aquest concepte a la seva pròpia doctrina, visió estratègica i recursos tecnològics.

Els Estats Units han impulsat el concepte operatiu JADC2 (comandament i control conjunt en tots els dominis). La seva meta consisteix a interconnectar cada sensor de les Forces Armades nord-americanes amb qualsevol unitat o efector a qualsevol lloc del planeta. La motivació principal és neutralitzar les anomenades capes d’antiaccés i denegació d’àrea (A2/AD), que són bombolles defensives avançades formades per míssils de llarg abast i radars amb què els adversaris dificulten l’accés i la llibertat d’acció de les forces aliades a zones de conflicte.

L’Aliança Atlàntica en va aprovar oficialment el concepte d’operacions multidomini el maig del 2023. La perspectiva europea i aliada emfatitza no només la força militar, sinó la coordinació d’activitats militars als cinc dominis de manera sincronitzada amb accions no militars com les dutes a terme per organismes civils, diplomàtics i econòmics per dissuadir amenaces híbrides i protegir les infraestructures crítiques.

La metodologia espanyola: del combat en xarxa a les operacions centrades en la dada

Espanya, per la seva banda, està desenvolupant una metodologia pròpia de les operacions multidomini adaptada a les característiques de les seves Forces Armades i compatible amb els compromisos de l’OTAN i la Unió Europea. La doctrina espanyola aposta per un comandament orientat a la missió que permeti als graus subordinats disposar de més iniciativa i aprofitar amb rapidesa les oportunitats operatives dins de la intenció del comandament superior i les directrius establertes. Alhora, concedeix especial importància a la interoperabilitat amb l’OTAN i la Unió Europea i a la integració de les capacitats dels diferents dominis.

La transformació digital constitueix un dels principals habilitadors d’aquesta metodologia. Espanya avança cap a un comandament i control (C2) cada cop més centrat en la dada, basat en xarxes de comunicacions segures, intel·ligència artificial, sistemes de comunicacions i informació (CIS) i un núvol de combat capaços de compartir i processar informació entre diferents nivells i dominis. Un tret diferencial de la metodologia espanyola és, a més, el reconeixement en la seva doctrina del domini cognitiu, relacionat amb les percepcions, la informació i la seva influència sobre la presa de decisions.

Reptes tecnològics

Un enfocament multidomini, per definició, multiplica el nombre de sensors, fonts i tipus de dades que cal recollir, processar i posar a disposició de qui ha de prendre decisions, i fer-ho, a més, molt més de pressa que abans.

L’aplicació real de les operacions multidomini planteja reptes tècnics, doctrinals i organitzatius de gran envergadura. Entre els reptes tecnològics destaquen:

• La proliferació de drons, radars i sensors de tota mena en el camp de batalla actual (conegut com la internet de les coses militars, IoMT) genera un volum massiu d’informació. Si totes aquestes dades arribessin sense processar directament als responsables de la presa de decisions, es produiria una paràlisi per sobrecàrrega d’informació. Per això, és imprescindible disposar d’eines d’intel·ligència artificial i processament de dades, dades massives, capaces d’analitzar, filtrar i classificar les dades i els informes en temps real, i presentar al comandament només les dades crítiques per a la presa de decisions en el lloc, el moment i el format adequats.
  
• En un combat d’alta intensitat, els senyals satel·litaris i les xarxes de comunicacions seran blanc d’interferències electròniques. Les forces armades necessiten mantenir la capacitat de decisió fins i tot quan les connexions amb els llocs de comandament s’interrompen. La solució radica en el núvol de combat, que permet que els equips integrats en els vehicles o unitats desplegats processin dades localment sense dependre de sistemes remots o de les condicions de la xarxa.
  
• En operacions multinacionals, no tots els països membres comparteixen el mateix nivell d’informació ni la mateixa classificació de seguretat. Compartir intel·ligència operativa de manera instantània sense comprometre la seguretat requereix tecnologies avançades com les passarel·les de seguretat entre diferents nivells de classificació (Cross-Domain Solutions) i arquitectures de confiança zero (Zero Trust), les quals garanteixen que només el personal autoritzat rep la informació que necessita per a la seva missió i permeten, a més, connectar xarxes per a l’intercanvi d’informació entre diferents dominis.

Tradicionalment, un comandament militar centralitza la presa de decisions a la cúpula i deixa que les unitats sobre el terreny executin ordres definides. L’entorn multidomini empeny en la direcció contrària, cap a estructures més distribuïdes, en les quals els graus tàctics reben més autonomia per prendre decisions que abans corresponien a nivells superiors, perquè són ells els qui tenen el contacte directe, i gairebé instantani, amb l’amenaça. Això només és possible si hi ha unes directrius clares, una connectivitat robusta entre tots els actors i si aquesta informació flueix de manera segura, protegida davant de la interferència i el ciberatac.

La importància més enllà de l’escenari de combat

Encara que les operacions multidomini són un concepte militar, algunes de les seves capacitats també són rellevants per protegir infraestructures civils, xarxes elèctriques, sistemes de telecomunicacions, sistemes de navegació per satèl·lit i cadenes de subministrament. Les amenaces híbrides actuals poques vegades es limiten al camp de batalla, ja que combinen desinformació a les xarxes socials, intrusions en sistemes informàtics civils i, només en darrer terme, l’ús de la força. Entendre el multidomini ajuda, per tant, a comprendre per què la seguretat nacional de qualsevol país ja no involucra únicament elements de combat, sinó que, a més, inclou resiliència tecnològica, industrial i social contra tota mena d’amenaces.

Aquest enfocament és especialment rellevant i, per tant, guarda relació amb la tasca d’organismes com la Unitat Militar d’Emergències (UME) o el Departament de Seguretat Nacional (DSN).

En un escenari de crisi, l’UME ha d’actuar de manera coordinada i ràpida davant emergències que afecten infraestructures crítiques, com xarxes elèctriques, telecomunicacions o subministraments, i el DSN necessita una visió integrada d’amenaces de naturalesa molt diferent (naturals, tecnològiques, híbrides) per donar suport a la presa de decisions al més alt nivell. Tots dos organismes comparteixen el repte central de l’enfocament multidomini: fusionar dades de múltiples fonts i posar-les, de manera segura i a temps, a disposició de qui ha de decidir, una cosa a la qual responen plataformes com la PI-SSN, que es descriu més endavant

GMV: tecnologia i innovació al servei de les operacions multidomini

Davant d’aquests desafiaments exigents, la indústria tecnològica europea exerceix un paper clau per garantir l’autonomia estratègica i la interoperabilitat de les forces aliades. GMV s’ha consolidat com un referent internacional en el desenvolupament de solucions C4ISR per a l’OTAN, l’Agència Europea de Defensa (EDA), el Servei Europeu d’Acció Exterior i ministeris de defensa de països europeus i de l’Aliança Atlàntica.

L’aportació de GMV a l’ecosistema multidomini s’articula a través de tres pilars tecnològics fonamentals:

• Sistemes C4ISR: GMV és un proveïdor de referència en sistemes de comandament i control (C2) i intel·ligència, vigilància i reconeixement conjunt (JISR), tant per al Ministeri de Defensa com per a l’OTAN i organismes internacionals. Desenvolupa solucions avançades per al planejament, la conducció i la coordinació d’operacions militars, i destaquen Talos, el sistema de comandament i control de suports de foc; SISCAP, per al combatent a peu, i SCE, per a operacions amfíbies. En l’àmbit JISR, GMV ha desenvolupat la suite SAPIIEM, que cobreix el cicle complet d’intel·ligència, des de la planificació de l’obtenció fins a l’explotació i la distribució d’informació. La seva solució CSD-SIERRA, basada en l’estàndard STANAG 4559, està desplegada en entorns OTAN i en nou països aliats. Aquestes capacitats es complementen amb solucions de comandament i control multidomini, interoperabilitat i tecnologies d’intel·ligència artificial per millorar la consciència situacional i accelerar la presa de decisions operatives.
  
• Gestió de plataformes no tripulades: IRIS és la solució de GMV que permet integrar plataformes no tripulades (UAV/UGV/USV) i els seus sensors en xarxes de comandament i control. Facilita la recepció, la normalització i la distribució d’imatges, vídeo i altres dades de sensors conforme a estàndards OTAN, mentre que ARGUS proporciona comandament i control i coordina eixams de sistemes no tripulats.
  
• Digitalització de la gestió de crisi: GMV lidera la plataforma d’intel·ligència de dades PI-SSN per al Departament de Seguretat Nacional i aplica models de llenguatge (LLM) d’intel·ligència artificial que funcionen en entorns totalment aïllats d’internet (air-gapped), la qual cosa reforça la seguretat de les dades classificades. Juntament amb la seva filial Autek, GMV desplega les passarel·les de seguretat PSTcsd, capaces de filtrar automàticament informació sensible entre xarxes de diferent classificació de seguretat.

Conclusions

Les operacions multidomini no representen una mera tendència teòrica, sinó la resposta organitzativa i tecnològica clau per reforçar la dissuasió i preservar la pau en el convuls escenari internacional del segle xxi. La capacitat d’integrar la terra, el mar, l’aire, l’espai i el ciberespai en un únic ecosistema fluid i transparent serà determinant per a la superioritat operativa de les nacions aliades.

L’èxit futur d’aquesta transformació se sustenta en tres principis fonamentals: l’establiment d’estàndards de comunicació comuns entre tots els països aliats, l’impuls a la sobirania industrial i tecnològica europea per assegurar la cadena de subministrament i el manteniment del factor humà al centre de les decisions estratègiques.

Com demostra l’experiència d’empreses com GMV, la tecnologia europea està preparada per construir ponts entre la doctrina teòrica i la realitat operativa. En combinar la intel·ligència artificial, el comandament i control avançat i la ciberdefensa, Europa i l’OTAN reforcen la seva capacitat per protegir els seus ciutadans i respondre amb agilitat als desafiaments d’un món interconnectat.