GMV assisteix al sopar de gala de la celebració dels 50 anys d’història d’ESOC

ESOC (Centre Europeu d’Operacions Espacials), amb seu a Darmstadt, Alemanya, serveix a Europa de porta de sortida a l’espai des de fa mig segle. El 2017 ESOC està celebrant els seus 50 anys d’existència i una llarga història d’èxits a l’espai. Assenyalant oficialment l’aniversari de la seva inauguració, el passat 13 de novembre el centre va oferir un sopar de gala per celebrar el 50 aniversari del control de missions al Centre Europeu d’Operacions Espacials.

ESOC 0

Els assistents a aquest esdeveniment exclusiu representaven 5 dècades de la història d’ESOC. Entre els prop de 100 convidats es trobaven diversos ministres i viceministres alemanys, la direcció general de l’Agència Espacial Europea, així com tots els seus directors presents i passats. Jorge Potti, director general d’Espai, va ser un dels convidats a aquest esdeveniment extraordinari, reflex de la passió i l’esperit de l’ESOC, en el qual no sols es va voler commemorar la història de l’organització, sinó també reunir tots aquells que d’alguna manera han contribuït a la seva trajectòria.

ESOC I

La sòlida i llarga relació entre GMV i ESOC es remunta al 1985, data en què GMV obté el seu primer contracte per a la prestació de serveis d’anàlisi de missió per al Centre d’Operacions de l’ESA. A aquest li han seguit molts altres projectes amb què GMV ha aconseguit situar-se com el contractista número u d’ESOC en Anàlisi de Missió, Dinàmica de Vol, Navegació i Sistemes de Control de Missió. Avui dia, GMV és, a més, proveïdor d’ESOC en sistemes de simulació, programari d’estacions de terra i operacions i “space debris”, la qual cosa dóna fe de la ferma relació entre ambdues organitzacions.

Des de la seva inauguració el 8 de setembre de 1967, els equips d’ESOC han operat 77 naus espacials de diversa naturalesa, des de satèl·lits meteorològics, de telecomunicacions, d’observació de la Terra i de vigilància climàtica, fins a naus per a l’estudi del sol o l’exploració del nostre univers. En el marc de la seva investigació del sistema solar, ESOC ha portat missions a la Lluna, Mart i Venus i ha aconseguit tres fites de les que marquen una època: el vol de la sonda Giotto sobre el cometa Halley el 1986; l’aterratge de la sonda Huygens a la superfície de Tità el 2005, i l’aterratge del mòdul Philae al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko el 2014, transportat per la sonda Rosetta, que va representar la primera vegada que un artefacte humà es posava sobre un cometa.

Més recentment, ESOC ha llançat satèl·lits per al programa Galileo, vaixell almirall de la navegació per satèl·lit d’Europa, i per al nou programa Copèrnic de la UE, i actualment és un potent catalitzador per al creixement científic i comercial de la indústria espacial a tot Europa i, en especial, dins la regió de Frankfurt/Rhein-Main i de l’estat alemany que l’alberga, Hessen.

Fotos: ESA/J.Mai